Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Joan Triadú defensa el bon moment de la cultura catalana en les seves memòries

El pedagog i agitador cultural Joan Triadú defensa el bon moment de la cultura catalana en el llibre autobiogràfic ‘Memòries d’un segle d’or’, editat per Proa, que recull un munt de personalitats que han col·laborat en la ‘independència, amplitud i normalització’ de la llengua i la cultura del país, segons explicava aquest dilluns en la presentació del llibre a la premsa.

Enmig d’enormes dificultats, persecucions i dues dictadures, la cultura catalana ha passat de ser ‘una cultura regional que tot just treia el cap’ a una ‘cultura nacional, amb consciència cultural pròpia’, que Joan Triadú equipara a totes les cultures veïnes, ja sigui la castellana, la francesa o la italiana. Per Triadú, Catalunya s’enfronta als mateixos reptes que les altres llengües en gairebé igualtat de condicions: només ens manca el suport d’un estat propi.

Redacció
Redacció 14/10/2008

Als seus 87 anys, Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921) manté una lúcida ment que li ha permès relatar les seves memòries a Susanna Àlvarez i Montserrat Bacardí, que les han teclejat i arrodonit, segons explicava el crític literari, perquè les seves mans ja no responen al tacte de les tecles de l’ordinador. Les ha titulat ‘memòries d’un segle d’or’ totalment convençut, perquè considera que el segle XX ha estat un ‘èxit’ per a la cultura catalana. No només perquè ‘no n’hi ha cap més’, sinó perquè ha estat durant les últimes dècades que s’ha forjat la ‘consciència de cultura pròpia’. Que el segle ha estat productiu és evident per la quantitat de personalitats que desfilen pel llibre, ple de noms com ara Salvador Espriu, Ventura Gassol, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Josep Palau i Fabre, Maurici Serrahima, Josep M. Ainaud, Josep M. Folch I Torres, Josep Manyé o Carles Riba.

‘Independència, amplitud i normalitat’. Aquestes són algunes de les característiques que ha aconseguit la cultura catalana després de dècades de lluita, segons Joan Triadú, que ha estat un gran actiu de la defensa de la llengua catalana a les escoles, en temps de repressió i fins a la seva jubilació, a través dels centres d’ensenyament CIC i Thau.

Tot el pòsit cultural català, sedimentat a poc a poc durant el segle XX, amb el combat constant contra els intents de genocidi cultural i amb la participació també de Joan Triadú des de diferents fronts, com ara la militància política, la pedagogia activa o la crítica literària, ha aconseguit que el català sigui ara una llengua ‘reglamentària’ com la resta de llengües europees, segons Triadú.

Enmig d’un moment de pessimisme respecte la cultura del país, aquest pedagog i crític literari de la meitat del segle XX considera que el català s’enfronta als mateixos reptes que les altres llengües, centrats en l’era digital i la globalització, amb gairebé igualtat de condicions, excepte el suport d’un estat propi.