Segons l’Anuari de la Música i l’Espectacle a Catalunya, editat pel Grup Enderrock, el mercat discogràfic català va facturar 92 milions d’euros el 2003, 82 el 2004 i 73 el 2005. Això significa que té unes pèrdues anuals de l’11 per cent a causa principalment de la pirateria i les descàrregues il·legals a través d’Internet, tal com informàvem fa unes setmanes.
El director d’EMI considera que la crisi del sector musical català ‘és una crisi econòmica, però no de creativitat [fa deu anys s’editaven 103 discos en català i ara 435]’ i que es tracta d’una crisi global del sector. ‘Quan els ingressos de les empreses discogràfiques es veuen afectats per la pirateria, doncs això comporta que hi hagi acomiadaments a moltes empreses i que, fins i tot, algunes d’aquestes empreses hagin de tancar’, afegeix.
Preguntat per la seva visió del futur de la música en català, Bose es mostra optimista: ‘El veig bé. Crec que és un mercat ric en talent, en diversitat, en creativitat. Passarà millors moments o pitjors com els cicles de la vida de qualsevol comunitat o país. Hi ha hagut anys o èpoques en els que els anglesos han estat més inspirats o més creatius i el mateix pot passar amb el català. Però sens dubte la riquesa cultural que hi ha i el talent que seguirà existint farà que tingui el futur que hagi de tenir’.
Sobre el futur, aquest, sens dubte, passa per les noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats que dóna Internet ja que, reconeix, encara que han trobat la manera d’aprofitar-lo del tot. ‘Ens estem aproximant’, diu, ‘de la mateixa que en altres sectors creatius com el cinema , hem tingut un apropament bastant brusc i traumàtic, però un cop que s’han estabilitzat les relacions, llavors el futur serà molt bo per a tots’.
El futur de les discogràfiques
Per a Bose, Catalunya té els mateixos problemes que la resta del sector de la música a tot el món i la seva companyia, EMI, la tercera discogràfica mundial i que representa artistes de la talla de Norah Jones, Robbie Williams o els Beatles, també està fent front a la pirateria, al canvi cap a la tecnologia digital i a la tendència de vendre cada cop menys discos i a que els artistes obtinguin més ingressos per la venta de la seva imatge i el màrqueting.
Simone Bose creu que ‘el futur de les discogràfiques comença quan acaba la definició d’una discogràfica, quan una companyia com EMI gestiona la totalitat dels drets o la majoria dels drets d’un artista’ i fa el símil amb els equips de futbol, ‘que fa vint anys només venien entrades als estadis i que avui gestionen drets d’antena, de merchandising, gires d’estiu o nadalenques, tota mena d’ingrés relacionat amb mateixa marca del club i les marques individuals que són els jugadors’. Per a ell, aquesta és la tendència de les discogràfiques. ‘Arribem una mica tard, però arribem’.
EMI ja està treballant en aquest sentit ‘per ser un soci de qualsevol artista en el sentit més ampli de la paraula i no ser només un soci en la comercialització de la música’. Està buscant contractes de ‘drets complets’ amb els artistes per obtenir beneficis de tot el que envolta als artistes.
Sobre la transformació d’EMI en un negoci digital fa un balanç positiu i diu que ‘la música ara està més a l’abast de tothom que mai’. Un altre punt a considerar seria la gratuïtat o la no remuneració als drets dels creadors i creu que ‘les companyies sempre haurien de tenir dret a una remuneració per la utilització de la seva música’.
La gratuïtat: un factor cultural
Per a Bose, la lluita contra la gratuïtat de la música depèn del respecte, de la tradició a cada país per la propietat intel·lectual, ‘darrera de tot això hi ha un tema cultural important’, diu, tot i que creu que ‘quan un s’acostuma a que tot sigui gratis és molt difícil fer-lo canviar’.
