Dos dies després de l’atemptat de La Rambla el columnista de l’’ABC’, Ramón Pérez Maura, es lamentava que els governs de Jordi Pujol haguessin afavorit “el asentamiento” de musulmanes en Catalunya “con aquella teoría de que con ellos sería más fácil promover un Estado independiente” fins al punt de convertir-la en el lloc de l’Estat amb més persones d’aquesta religió i, per tant, en “el punto de mayor riesgo de radicalización islàmica de España”. Els gihadistes, al parer de Pérez Maura, havien vist “una nueva oportunitat de éxito con el proceso soberanista de Cataluña”.
El passat 11 de setembre, ‘La Razón’ publicava una inquietant i estrambòtica informació signada per Jesús María Zuloaga segons la qual Daesh hauria donat instruccions després de l’atemptat d’agost per a atacar la Plaça de Sant Jaume “lugar emblemático del catalanismo” i“centro de encuentro de miles de catalanes durante la Diada aunque el recorrido oficial de la manifestación no pase por ese lugar”.
El periodista bilbaí (guardonat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional) afirmava que “en medios antiterorristas” es comentavaquela realitat del terrorisme gihadista havia de ser molt dura“para los separatistas, que promovieron una inmigración masiva de musulmanes para ‘catalanizarlos’ y que les votaran a ellos (lo que no ha ocurrido) atès que“(…) A la hora de matar, no distinguen a unos de otros”.
Per si encara no quedés prou clara la desgraciada i diabòlica vinculació entre l’independentisme i el radicalisme islàmic, Zuloaga afegia: “(…) Que una semana después de los atentados del 17-A la banda yihadista estuviera reclamando la comisión de nuevas acciones criminales en Barcelona, es un dato, según las mencionadas fuentes, que deberían tener en cuenta los responsables de la seguridad en esta Comunidad Autónoma y sus responsables políticos. Lo que está ocurriendo es de la suficiente gravedad y trasmite una llamativa situación de crispación y contradicciones como para que los terroristas islamistas eligieran este territorio para cometer sus fechorías. Por supuesto, no trataban de beneficiar a unos u otros españoles enfrentados, sino a sí mismos, dentro de la estrategia de desestabilización de Occidente”.
Val a dir que aquests embogits raonaments no són cap novetat, però. El maig de 2004 sindicat Manos Limpias va dur a l’extrem la teoria de la conxorxa entre l’Islam i l’independentisme quan va denunciar a la Fundació Nous Catalans presidida per Àngel Colom dels delictes d’associació il·lícita, provocació a la sedició i malversació de cabdals públics. Segons el sindicat, la Generalitat finançava una fundació que feia apologia de l’independentisme a més de mantenir una vinculació amb líders de l’islamisme radical a Catalunya.
Ara a la Generalitat i al sobiranisme no tan sols se l’acusa d’haver promogut una immigració massiva de musulmans sinó que també se’ls corresponsabilitza del terrorisme islàmic. Òbviament, es tracta d’un malèvol disbarat que en un autèntic estat de dret ja hauria sigut perseguit judicialment. Però això és Espanya i qualsevol semblança amb una autèntica democràcia és pura il·lusió de l’esperit.
L’objectiu d’aquesta teoria és tan evident com repugnant. Tot plegat, es tracta d’estrangeritzar el sobiranisme atribuint-li uns vincles inconfessables amb la comunitat musulmana en un moment en què la islamofòbia s’estén com una taca d’oli entre molts sectors de la població. Potser esperen despertar els bons espanyols contra el sobiranisme traïdor o bé una extrema dreta que els faci la feina bruta.
Avui mateix, El Roto en la seva vinyeta d’’El País’ mostra el que sembla un aterridor imam cofat amb barretina, en una actitud agressiva, brandant un llibre suposadament sagrat amb la senyera de coberta i l’estelada en el llom. Desconeguem si el diari dels ‘progres’ espanyols comparteix amb la caverna la teoria de la conspiració entre sobiranistes i islamistes radicals, però, del que no hi ha dubte és que participa de la intenció d’abocar als primers a la islamofòbia ferotge. De la mateixa vocació, també, que el Der Stürmer de Julius Streicher va aplicar a la destrucció de la reputació dels jueus situant-los en el punt de mira d’una societat procliu a l’antisemitisme com ho és l’espanyola a la islamofòbia i a la catalanofòbia des de fa més de cent anys.
Algú hauria de respondre d’aquesta campanya insistent i sistemàtica d’odi contra una majoria dels catalans.
Francesc Viadel
