Així, a ‘Imago Mundi. L’herència simbòlica’ es tracta la tradició com una fusió entre el sagrat i el profà, i s’uneix el llegat de Ramon LLull amb les obres de Tàpies.
Dos dels artistes catalans més internacionals, Gaudí i Dalí, també tenen un espai a la mostra. Amb el títol ‘Locus Solus. Llocs d’esperit’ es presenta a l’artista com mèdium entre l’art i la naturalesa i la influència gaudiniana a les obres de Dalí i a les d’escultors contemporanis.
La prolífica creació de Dalí, un visionari per excel·lència, reapareix més endavant a ‘Opus Scientificum. Ciènica i art’. En aquest espai es mostra l’interès de l’empordanés per la genètica a través d’assajos científics de la seva pròpia biblioteca plens d’anotacions i dibuixos que més tard reflectiria a la seva pintura.
La utopia
L’acostament entre disciplines és una constant en l’exposició, així com la recerca de la utopia. Un exemple és el rastre del socialisme utòpic que es percep en la concepció de l’Eixample barceloní traçat per Ildefons Cerdà.
Altres variants del utopisme, que van sorgir amb força a la Barcelona de finals del XIX, com l’anarquisme, el naturisme o el feminisme, tenen cabuda a ‘Lux. Utopies i utopistes’, un espai reservat als ideòlegs d’un nou món.
Alguns àmbits de l’exposició tenen com agulla final un acostament de la matèria a l’actualitat: la instal·lació d’un artista contemporani que posa en relació el seu entorn amb el pensament i la temàtica que l’han originat.
‘Il·luminacions, Catalunya Visionària’ està comissionada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, i ha estat dissenyada per l’arquitecte Lluís Pau.
