Dijous, 27 de Febrer de 2020 - Edició 581
La República

Illes Aland

Pocs territoris poden celebrar que un litigi fronterer entre dos Estats acabés de manera civilitzada, amb un acord que recollís les reivindicacions d’uns i altres. Les illes Aland, a la […]

Redacció
Redacció 31/01/2009

Pocs territoris poden celebrar que un litigi fronterer entre dos Estats acabés de manera civilitzada, amb un acord que recollís les reivindicacions d’uns i altres. Les illes Aland, a la mar Bàltica, constitueixen un d’aquests casos. Disputades entre Suècia i Finlàndia acabada la Primera Guerra Mundial, l’arxipèlag va obtenir un Estatut d’autonomia que s’ha anat eixamplant fins que, avui dia, les Aland són un dels territoris sense estat amb més autonomia del món.

Aland, avui

És gràcies al singular arbitratge de 1921 de la Societat de Nacions que els alandesos, un poble de llengua i cultura sueques, han pogut mantenir la seva identitat i autogovern malgrat estar enquadrats dins de la República de Finlàndia. Les Aland gaudeixen d’un ampli marge d’autonomia, amb els seus propis Parlament i Govern. L’única llengua oficial hi és el suec i només els autòctons poden posseir-hi terres. En l’aspecte simbòlic, també van per davant de la majoria de nacions sense estat d’Europa: no tan sols tenen la seva pròpia bandera, sinó que també emeten els seus segells (on, per cert, el nom “Finlàndia” no figura enlloc) i disposen d’un domini de primer nivell a internet.

El sistema de partits alandès és completament diferent del finlandès. Les formacions polítiques insulars ocupen tots els 30 escons del Parlament, i hi ha unanimitat en la defensa de l’autogovern illenc. Les darreres eleccions, l’octubre de 2007, van donar la victòria als Liberals, partidaris d’enfortir la presència de les Aland al món (actualment, tenen seient al Consell Nòrdic, per exemple) i de redactar una Constitució alandesa (en un camí similar al de les Fèroe). L’independentisme alandès és minoritari, però està en lleuger augment: el partit Futur d’Aland, que és sobiranista, va pujar del 6 al 8% dels vots entre 2003 i 2007.

El Govern alandès té davant seu el repte de fer encaixar l’arxipèlag dins de la Unió Europea. Quan Finlàndia va accedir a la UE, les Aland van aconseguir diverses exempcions, que ara s’han de renegociar a la llum del Tractat de Lisboa, que Hèlsinki ja ha ratificat. A canvi que el Parlament alandès ratifiqui el Tractat, el Govern insular reclamava  el passat agost tenir veu pròpia davant les institucions europees. Una altra reivindicació alandesa és que els seus vaixells puguin continuar venent tabac rapè, cosa que està prohibida a la Finlàndia continental però que comporta importants beneficis a l’economia illenca.

L’àmbit europeu, malgrat tot, ha permès adoptar protagonisme regional a les Aland. Situades a la perifèria de Finlàndia, les illes han esdevingut el centre geogràfic d’una unitat política, l’Euroregió Skärgården (literalment, ‘dels Arxipèlags’), que s’estén des de les illes de la costa d’Estocolm, a l’oest, fins al litoral de Finlàndia, a l’est, on se situen les illes de Väståboland (que, com les Aland, són de parla sueca). El programa de l’Euroregió Skärgården, que treballa des de 1978, reconeix que els tres arxipèlags comparteixen “tradicions, cultura, llengua, història i condicions peculiars de vida”, i propugna una estreta col·laboració en matèria de desenvolupament econòmic (especialment rural) i de comunicacions.

Però el caràcter insular no sols permet d’establir relacions de cooperació amb els arxipèlags veïns. Un dels esdeveniments més importants que tindran lloc enguany a les Aland és la celebració dels XIII Jocs de les Illes, una mena d’olimpíades en miniatura que es disputen cada dos anys des de 1985. Organitzats per l’Associació Internacional dels Jocs de les Illes, 25 equips vinguts d’illes i arxipèlags europeus i atlàntics (entre els quals Menorca) competiran durant una setmana en esports com el futbol, el basquetbol, l’atletisme, el tenis o la natació.

Les Aland no són precisament una potència esportiva: al medaller dels darrers Jocs de les Illes van quedar en una discreta desena posició. Però els alandesos s’enorgulleixen de tenir un campió d’Europa: Janne Holmén, que el 2002 es va penjar la medalla d’or a la prova reina de l’atletisme, la marató.

Per saber-ne més sobre les illes Aland podeu consultar els webs del Govern  i del Parlament  o bé el portal genèric. En català, trobareu informació sobre les Aland a la Viquipèdia, a Món Divers  i a Eurominority.

Dades generals

Població: 27.210 h. (2008)
Superfície: 1.512 km² (si s’hi inclouen les aigües circumdants, 13.517 km²)
Institucions: Govern i Parlament de les Aland
Ciutats importants: Mariehamn, Jomala
Administració estatal: Finlàndia
Llengua territorial: suec
Llengua oficial: suec
Cultura religiosa: cristiana protestant

imatge*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.

Relacionats