Gran part de la campanya electoral del PP consisteix en mentir sobre Catalunya i atiar l’odi anticatalà a l’Estat espanyol per tal d’arreplegar vots d’aquells espanyols que, senzillament, es belluguen entre l’odi i l’enveja vers el Principat. Suposem que aquests electorat serà enorme i significatiu, perquè per aconseguir quatre vots no inicies una campanya xenòfoba que et pot posar tot un país a la contra.
En qualsevol cas, un dels trets principals de la campanya era la promesa de “garantir la imposició del castellà a l’educació a Catalunya”. Aquest lema, que havia d’esdevenir el pal de paller -així ho era fa unes setmanes, amb aquell vídeo sobre l’ensenyament a Catalunya- sembla que s’està deixant de banda, bàsicament perquè, d’incloure’l al programa electoral suposaria que el Partit Popular defensa una proposta que va contra les lleis (l’educació en català és garantida a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).
El problema de la proposta és que, a l’Estat espanyol -potser algun popular ho recordarà- aquells partits que defensen coses que atempten contra la legislació vigent poden ser il·legalitzats. Ho diu l’article 6 de la Llei de Partits, aprovada per Aznar, on s’especifica que els partits hauran d’ajustar-se “als principis democràtics i a allò que disposa la constitució i les lleis”, tal com recorden a aquest bloc.
Els populars haurien d’anar contenint-se, ja que de continuar amb aquesta croada incongruent i populista, alguna associació catalana podria acabar tipa de tanta demagògia i denunciar el PP als tribunals. Veuríem llavors com es prenen aquesta llei de partits que, fins ara, han utilitzat només com a arma llancívola.