Per Herrera, els resultats electorals demostren la necessitat que hi hagi ‘governs de societat’ en un lloc on ‘es manté la violència’. D’aquesta manera, el número dos ecosocialista ha advocat per ‘governs que aglutinin el conjunt de formacions polítiques’, tot afegint que la responsabilitat dels partits bascos passa per ‘fer governs amplis’. ‘Els resultats de les basques demostren que és hora d’aparcar la lògica de blocs i de treballar conjuntament les forces polítiques a Euskadi’, ha assegurat.
Per això, ha censurat la possibilitat que PSE i PP facin un pacte per governar a Euskadi, una opció que Herrera creu que no s’entendria des de Catalunya i des d’una perspectiva d’esquerres. ‘O algú entén que, en matèria de polítiques socials, més necessàries que mai en temps de crisi, socialistes i populars es puguin entendre?’, s’ha preguntat. Per Herrera, un pacte PSE-PP ‘no és raonable ni com a opció d’esquerres ni des d’una perspectiva de cohesió de país i de societat’.
D’altra banda, Herrera ha qualificat ‘d’històric’ el resultat d’Aralar, que ha aconseguit 4 escons al Parlament basc, ja que creu demostrat que ‘l’antiga esquerra abertzale no és monolítica’ i que aquest espai polític ‘es pot trencar’. ‘Són uns bons resultats en termes electorals i un resultat excel·lent en termes democràtics’, ha dit. Herrera, però, creu que és una ‘anomalia democràtica’ que unes 100.000 persones ‘no tinguin opció de qui votar i decideixin exercir el vot nul’.
Al PP no li afecta la corrupció
Pel que fa a les eleccions a Galícia, Herrera creu que els resultats demostren que ‘la crisi ha afectat el govern bipartit’, mentre que els casos de corrupció que han esquitxat el PP ‘no l’han afectat’. Herrera ha dit que la conclusió ha de ser que els govern d’esquerres ‘accentuen més la resposta des de l’esquerra davant de la crisi’, ja que aquesta ha mobilitzat a Galícia ‘cap a la dreta a ciutadans d’àmbits sobretot urbans’.
