Dijous, 12 de Desembre de 2019 - Edició 504
La República

ICV en un carreró sense sortida

Espanyolitzar el partit i decantar-se cap al ‘No’ a la independència rere la cortina de fum del “no sé, no contesto”, comença a desgastar de forma rellevant a ICV. Amés de la pèrdua de cabal intel·lectual que s’ha fet palès aquests dies, ICV ha quedat ben retratada en negar-se a participar a la Via Lliure, a la que sí assistiran Jaume Asens i Gerard Pisarello, membres de la coalició  BComú de la que formen part els ecosocialistes. Aquest fet que incrementa les sospites que els ecosocialistes haurien pressionat els socis de BComú per impedir la llibertat de vot en la votació a l’adhesió a l’AMI.

Redacció
Redacció 11/09/2015

Iniciativa perd cabal intel·lectual

Personalitats properes a l’òrbita tradicional d’ICV i del PSUC, han presentat un manifest en el qual demanen el vot massiu a les llistes independentistes de cara al 27S. Ja n’estan farts de tants enganys per part d’Espanya i se’n fan creus que ICV no ho vulgui veure. Oriol Bohigas, Borja de Riquer, Xavier Folch, Perejaume o Beth Galí, són alguns dels sotasignants. En resum, els intel·lectuals fugen d’ICV.

La Via Lliure i l’adhesió de l’AMI a Barcelona

L’acord de moció presentada per CiU, ERC i la CUP per decidir si la capital de Catalunya s’adheria a l’AMI va crispar i posar en crisi la coalició Barcelona en Comú. Els membres de Podemos i ICV-EUiA no volien donar un triomf a les llistes independentistes i es van negar en rodó a acceptar la possibilitat proposada per Ada Colau de donar llibertat de vot als seus regidors. Pel que fa a la participació a la Via Lliure, avui ha quedat clar que ICV i Podemos consideren que seria un problema per a “Catalunya sí que espot”, amb tot, Jaume Asens i Gerard Pissrello participaran a la Via Liure deixant en evidència ICV, de fet, els intel·lectuals l’orbita ecosocialista han titllat d’electoralista la decisió d’ICV-EUiA.

Hara-kiri polític

Iniciativa no s’ha volgut mullar mai massa per por a perdre la bossa de votants tradicional,  malgrat això, tanta indecisió i tant joc d’equilibris els ha fet perdre suports igualment. La formació que ha quedat integrada a ‘Catalunya Sí que es Pot’ amb Podemos i Equo, s’ha fet l’hara-kiri polític igualment. ICV pretenia salvar els mobles davant els pèssims resultats que les enquestes els donaven amb un coalició amb Podemos, aleshores a l’alça. La fusió només els ha dut complicacions. ICV ha deixat passar totes les oportunitats per pujar al carro guanyador, a muntar el cavall independentista, ja sigui sols, amb la CUP, o en una coalició que també inclogués Procés Constituent, l’altre partit que ha errat la tàctica.

Podemos, un fracàs, el ‘QWERTY’ s’enfonsa

La coalició amb Podemos cada vegada és menys rendible. Les primeres enquestes van donar a Catalunya Sí que es Pot (quan encara no havien triat ni tant sols aquest nom), una trentena de diputats, en un moment en el qual Pablo Iglesias ja començava a anar a la baixa. Ara, Ciudadanos –fins i tot amb Inés Arrimadas al capdavant en competència amb Albiol- sembla que seria la segons força amb una vintena i escaig d’escons. CSQEP, l’anomenat ‘QWERTY’ a les xarxes socials per la dificultat a l’hora d’especificar les sigles, només aconseguiria prop de la meitat dels diputats que se li assignaven a principis d’estiu. 14-15 escons són les expectatives que ICV ja manegava tota sola en els seus millors moments fa un parell d’anys.
 
ICV s’ha equivocat en la seva fugida endavant

ICV arrossega el llast de ser un partit que ha fluctuat d’un cantó a l’altre i ha defugit la seva responsabilitat de ser un partit català que se situï al costat de la causa social i la revolució més important de Catalunya: el procés d’independència. Amb aquesta traïció anunciada a crits, ICV ha tornat a posar per davant els drames de les causes perdudes mundials, sempre respectables, però també compatibles amb voler la llibertat del propi país. ICV, a més, ha fet tot això deixant-se endur per un partit que comença a navegar a la deriva com és Podemos. Ja no només pel seu descens a les enquestes, sinó perquè és un partit espanyol, de fora, i enquadra l’antic PSUC altre cop en una sempre imprudent i estèril revolució espanyola sense fi. Concebre les eleccions catalanes i menysprear-les, només com a simple primer pas d’aquesta “revolució” espanyola, és un rebuig que Catalunya no oblidarà i no perdonarà en aquests comicis que se celebraran el 27 de setembre. 

Relacionats