Fa quinze dies us explicava les proves que es duen a terme en un banc de semen abans d’acceptar un home com a donant. Aquestes analítiques, tot i ser molt complertes, tan sols requereixen vistar el banc de semen en dues ocasions. El donant rep còpia de totes les proves, se l’informa del seu estat físic i dels resultats de la seva mostra de semen, i en el cas que s’hagi presentat alguna anomalia se l’informa i orienta.
En cap cas, la donació en sí inclou la presa de medicaments, a no ser que s’utilitzin després de la detecció d’alguna infecció tractable farmacològicament en el donant.
Un cop acceptat, el donant acut al banc de semen com a màxim un cop per setmana. Normalment aquests centres presenten un horari suficentment ampli com per a que el procés sigui perfectament compatible amb la feina o estudis: ésser donant no implica un canvi a la vida personal, tan sols es requereix complir amb una abstinència (no haver tingut cap ejaculació) en els tres dies previs a la donació.
Si bé es recomana una freqüència de donacions de un cop per setmana, no existeix una obligatorietat en acudir al centre setmanalment, ja que força sovint a causa de períodes d’exàmens, vacances o estrés els donants poden passar algunes setmanes sense visitar el centre. No obstant, es requereix una periodicitat en les donacions durant un temps aproximat d’entre 3 i 6 mesos. Les mostres obtingudes durant aquets temps seràn congelades, duent-se a terme al final d’aquest període una nova anàlisi de sang.
Si bé la donació és un acte altruïsta per a ajudar a parelles estèrils, està permesa per Llei una compensació econòmica per les molèsties i desplaçaments que pugui ocasionar al donant: s’entreguen 50 Euros per mostra vàlida, el 40% dels quals es fa efectiu a l’entrega de la mostra i la resta després de la realització de la última analítica.
La Llei també obliga a que les donacions siguin absolutament anònimes, mantenint-se la identitat del donant en el més estricte secret. Per altre banda, la Llei també prohibeix absolutament que el donant pugui accedir a la identitat de les receptores i dels possibles fills nascuts.
Tots aquestes termes legals s’expliquen exhaustivament als candidats a donant, i són signats per aquests en un document.
Un donant deixarà de ser-ho en el moment que així ho decideixi, i també en els següents casos:
– Quan de forma repetida s’observi en les seves mostres una davallada importatn en la qualitat seminal.
– Quan es detectin anomalies en les analítiques sol·licitades
– Quan, fruït de les donacions s’hagin aconseguit sis gestacions evolutives dins el nostre país, comptant en el cas que els tingués els fills naturals del propi donant.
En definitiva doncs, els bancs de semen com Biosperm de Sabadell dónen resposta a una necessitat social, posant a disposició dels futurs donants les màximes garanties i comoditats per tar d’agraïr-los la seva col·laboració.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
