Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

Homs recorda que ni TS ni TSJC tenen capacitat jurídica per tombar la Llei d’educació de Catalunya

El portaveu de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, ha recordat que només el Tribunal Constitucional (TC) pot reinterpretar lleis com ara la Llei d’Ensenyament de Catalunya (LEC), amb la immersió lingüística. Ho ha dit en una entrevista a TVE on també ha dit que ni el Tribunal Suprem ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no tenen aquesta capacitat jurídica. Per Homs “si el que pretenen el TSJC o el Suprem és que canviem una llei en vigor, la LEC, això no és possible. No estan habilitats per analitzar l’adequació de lleis, això és competència del TC”. Homs ha remarcat que el TC ha avalat fins en quatre ocasions diferents la política lingüística de la Generalitat, també en l’àmbit educatiu, i el marc normatiu que se’n deriva. Així, tot i que el PP ha impugnat la LEC al TC, cap dels articles recorreguts no fa referència al fet que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament de Catalunya.

Redacció
Redacció 08/09/2011

Homs també ha recordat que qui legisla “és el Parlament” i per això ha constatat que si el TSJC o el TS volen modificar la LEC i que canviï el model educatiu català, el procediment és “aprovar-ho per majoria al Parlament”, una majoria que ha dubtat que existeixi.

El portaveu de la Generalitat ha recordat que “cal complir les lleis vigents a Catalunya” i ha negat que el castellà hi estigui en perill. De fet ha assenyalat com a dada que ho corrobora que el nivell de coneixement i capacitat lingüística de castellà dels alumnes catalans sigui superior a la mitjana estatal, com demostren les dades del darrer any fetes públiques pel govern espanyol.

Francesc Homs ha dit també que es cerca crear una polèmica “on no n’hi ha” i encara més quan es tracta d’una queixa de 3 famílies sobre 1,2 milions d’alumnes. Igualment ha indicat que la Generalitat no canviarà el model educatiu que ha funcionat correctament les tres darreres dècades, encara que es tracti de 500 famílies, com afirma un document del PP. A part ha assenyalat que les lectures que es fan de la realitat sociolingüística del castellà a Catalunya “generen indignació perquè es fan des del desconeixement o des de la mala fe”.