Així, al lloc adequat els ‘geocachers’ trobaran una carmanyola o borsa impermeable que contindrà el preat tresor. Aquest, normalment consisteix a l’anomenat llibre de visites, que conté informació del fundador del tresor i notes dels visitants del tresor, tot i que, fins i tot, pot incloure informació sobre llocs pròxims recomanables o coordenades a altres amagatalls. Tot i això, el tresor en si pot ser qualsevol cosa, allò que el seu creador decideixi, des de llibres fins a antiguitats, tot i que normalment acostumen a ser objectes de poc valor.
Després de la troballa, aquests ‘esportistes’ hauran d’escriure el seu nom i experiències en el llibre de registre, agafar el tresor i canviar-lo per un altre que ells decideixin, o, per contra, tornar a deixar el mateix. Alhora, la pròpia pàgina web dels ‘geocachers’ recomana manar un correu electrònic a la persona que va amagar el tresor i transmetre-li el descobriment.
Quins tresors hi ha?
Existeixen diferents classes de tresors com, entre d’altres, els tradicionals, múltiples, virtuals, amb web cam, de reunió o sense localització. Els més comuns són els anomenats tradicionals que aporten les coordenades exactes de la seva localització i consisteixen a l’envàs i el llibre de registre. Tot i això, existeixen altres variacions com els virtuals, que podrien consistir, per exemple, a respondre a una pregunta sobre un lloc o fer una prova de manera que la recompensa obtinguda sigui la visita a la zona.
Altres variacions dels tresors pot consistir en la realització de difícils trencaclosques per determinar les coordenades, que aquestes no siguin les exactes del lloc de la troballa o, fins i tot, hi ha alguns que tenen cambres web perquè, així i amb l’ajuda d’una altra persona connectat a una pàgina web, es registri el moment del descobriment.
D’altra banda, estan els ‘bestioles viatgers’, ‘rodamón’ o ‘travel bugs’, articles que es poden moure d’amagatall en amagatall i, fins i tot, transportar-los a nous llocs per seguir el seu transcurs de manera en línia. Així, per fer un ‘rodamón’ l’únic que es necessita és afegir una nota a l ‘objecte que estableixi que els ‘geocachers’ ho poden traslladar, així com amb instruccions sobre quines metes ha d’arribar a. Tot i això, aquest joc posseeix una gran flexibilitat en les seves regles i ‘geocaching’ contínuament anima als seus usuaris que registrin nous tresors.
Orígens del geocaching
Esport o moviment, aquest interessant joc d’aventura va néixer quan un usuari d’un grup de notícies d’internet, David Ulmer, va amagar un tresor a Oregon i va detallar les seves coordenades, com una forma de celebrar que el govern dels EUA va eliminar una reestricció que provocava que el senyal dels satèl·lits fos més feble i, així, evitar que els receptors comercials fossin massa precisos.
Des d’aleshores es poden visitar a internet els punts en els quals es troben amagats els tresors. Així, els usuaris del ‘geocaching’ a l’arxipèlag, que són tant residents com turistes, poden comprovar la llista dels 151 tresors amagats actualment i, a més, comprovar certs aspectes sobre aquests com el seu nivell de dificultat, el temps estimat de recerca o si la zona és accessible de recórrer, per exemple, en cadira de roda o amb nens o animals.
Molts dels ‘geocachers’ de Balears manifesten que aquesta activitat s’ha convertit també en una nova forma de fer turisme. Així, pot haver persones que visitin la Comunitat amb l’excusa de la pràctica d’aquest joc, i, a més, són molts els usuaris que amaguen els seus tresors en zones de les illes que consideren que haurien de ser visitades a causa de la seva bellesa.
