La jugada maquinada pel bipartit barceloní PSC-ICV intentant que la victòria del Barça servís per a tapar mediàticament el fracàs democràtic que va ser la consulta sobre la reforma de la Diagonal pot acabar tenint uns efectes letals a llarg termini per a Jordi Hereu, Carles Martí i Ricard Gomà.
Tal com deia la samarreta que els jugadors del Barça van lluir diumenge al vespre, no cal pensar en una temporada, cal pensar en la Història. El bipartit PSC-ICV va executar una jugada mediàtica útil per mirar d’acabar la temporada fent que el Barça tapés les pròpies vergonyes, però no va pensar en la Història.
I la Història recordarà a Hereu, Martí i Gomà com els tres protagonistes de la principal pífia democràtica que ha protagonitzat qualsevol institució catalana des de la transició. Quan els historiadors vulguin consultar com van titular els diaris la victòria del Barça del 2010, es toparan inexorablement amb les cares compungides d’Hereu i Martí. Quan qualsevol estudiant de batxillerat faci un treball de recerca sobre el Barça i les victòries de Pep Guardiola, es trobarà sí o sí amb el fracassat experiment participatiu patrocintat per PSC i ICV. Quan qualsevol aficionat al futbol vulgui recordar què va suposar per al barcelonisme el dia 16 de maig del 2010, es trobarà implacablement amb les cares d’uns polítics que tot just li sonaran de lluny…
És per aquest motiu que, molt intel·ligentment, El Periódico va optar ahir per una doble portada que separava clarament la victòria blaugrana del fracàs socialista. Qui d’aquí a uns anys vulgui veure com va titular El Periódico la victòria del Barça, només es trobarà amb una magnífica fotografia amb el titular ‘Al setè cel’. A dins, el diari no tenia cap inconvenient en carregar contra Carles Martí, qualificant-lo obertament de ‘llast’. Però la portada que quedarà per a la Història serà la del setè cel. Hi ha qui sí que pensa a llarg termini.
