Aquesta setmana els mitjans de comunicació es feien ressò del naixement del que molts han anomenat el primer “bebè medicament” de l’Estat espanyol.
El propi nom ja és inapropiat: aquest nou nat és molt més que un medicament, és una persona i mereix respecte com a tal.
En aquest cas, a més a més de la il·lusió que causa qualsevol naixement en el sí d’una família, les seves cèl·lules de cordó umbilical s’empraràn per a curar una malaltia que pateix el seu germà, i per al que no s’ha trobat cap donant compatible.
La Llei espanyola, en casos determinats, i després de ser cadascun d’ells meticulosament estudiat per una comissió d’experts, permet aquest tipus de teràpia.
Tècnicament, es tracta de dur a terme una fecundació in vitro amb un diagnòstic genètic preimplantacional: del conjunt d’embrions de la parella obtinguts en el procés, s’escullen per a transferir aquells que no expressaràn aquesta malaltia concreta i que alhora siguin compatibles amb el germà afectat.
D’aquesta manera, el nadó que neixi serà compatible i es podrà dur a terme un transplantament, en aquest cas de cèl·lules precursores sanguínees.
És clar per tant, que es tracta d’un procés molt complex i que serà aplicable en molt poques ocasions: la dona ha d’ésser suficentment jove com per respondre correctament a l’estimulació prèvia a la fecundació in vitro, la malatia ha d’ésser detectable per a diagnòstic genètic preimplantacional, la teràpia un cop obtingudes les cèl·lules del germà ha d’ésser aplicable, etc.
Tot plegat és molt més complex que no pas la idea que s’ha transmès a la societat, segons la qual semblava que qualsevol parella podia crear una mena de nadó de recanvi per a aquell que ténen malalt.
El debat, un cop més, gira entorn de l’estatus de l’embrió. Certament, el embrions de vuit cèl·lules mereixen un respecte en tant a que ténen el potencial – però no la certesa- de convertir-se en persones si implantessin i donessin lloc a un embaràs evolutiu.
En aquests casos, d’entre el grup d’embrions viables per a transferir es prioritzen aquells que siguin compatibles amb el germà afecte, el dret del qual a la vida no pot supeditarse a la confusió que hi ha en certs entorns entre el qué és vida i el que té un potencial per acabar-ho sent.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
