Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Germans que salven vides

Aquesta setmana els mitjans de comunicació es feien ressò del naixement del que molts han anomenat el primer “bebè medicament” de l’Estat espanyol. El propi nom ja és inapropiat: aquest […]

Redacció
Redacció 18/10/2008

Aquesta setmana els mitjans de comunicació es feien ressò del naixement del que molts han anomenat el primer “bebè medicament” de l’Estat espanyol.

El propi nom ja és inapropiat: aquest nou nat és molt més que un medicament, és una persona i mereix respecte com a tal.

En aquest cas, a més a més de la il·lusió que causa qualsevol naixement en el sí d’una família, les seves cèl·lules de cordó umbilical s’empraràn per a curar una malaltia que pateix el seu germà, i per al que no s’ha trobat cap donant compatible.

La Llei espanyola, en casos determinats, i després de ser cadascun d’ells meticulosament estudiat per una comissió d’experts, permet aquest tipus de teràpia.

Tècnicament, es tracta de dur a terme una fecundació in vitro amb un diagnòstic genètic preimplantacional: del conjunt d’embrions de la parella obtinguts en el procés, s’escullen per a transferir aquells que no expressaràn aquesta malaltia concreta i que alhora siguin compatibles amb el germà afectat.

D’aquesta manera, el nadó que neixi serà compatible i es podrà dur a terme un transplantament, en aquest cas de cèl·lules precursores sanguínees.

És clar per tant, que es tracta d’un procés molt complex i que serà aplicable en molt poques ocasions: la dona ha d’ésser suficentment jove com per respondre correctament a l’estimulació prèvia a la fecundació in vitro, la malatia ha d’ésser detectable per a diagnòstic genètic preimplantacional, la teràpia un cop obtingudes les cèl·lules del germà ha d’ésser aplicable, etc.

Tot plegat és molt més complex que no pas la idea que s’ha transmès a la societat, segons la qual semblava que qualsevol parella podia crear una mena de nadó de recanvi per a aquell que ténen malalt.

El debat, un cop més, gira entorn de l’estatus de l’embrió. Certament, el embrions de vuit cèl·lules mereixen un respecte en tant a que ténen el potencial – però no la certesa- de convertir-se en persones si implantessin i donessin lloc a un embaràs evolutiu.

En aquests casos, d’entre el grup d’embrions viables per a transferir es prioritzen aquells que siguin compatibles amb el germà afecte, el dret del qual a la vida no pot supeditarse a la confusió que hi ha en certs entorns entre el qué és vida i el que té un potencial per acabar-ho sent.

imatge

 Josep Oliveras
 Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida