El jutge ha adoptat la decisió després de rebre els informes i documents de les acusacions i de les diverses institucions a les que va demanar dades de les persones desaparegudes entre el 17 de juliol del 1936 fins el desembre de 1951 ‘com a conseqüència de l’acció directa o indirecta de l’anomenat alçament nacional’, dels què o bé no se’n sap la ubicació perquè van desaparèixer o perquè van ser executats i mai s’ha identificat el lloc on descansen les restes. De fet, el jutge basa la causa en un delicte permanent de detenció il·legal ‘en el marc de crims contra la humanitat’.
En la seva interlocutòria, Garzón afirma que les execucions es van fer ‘de forma coordinada i dirigida per les successives Juntes Militars en temps de guerra i pels governs successius, així com per les estructures paramilitars de La Falange. ‘El sistema de desaparició forçada va ser utilitzar sistemàticament en ares d’impossibilitar o dificultar la identificació de les víctimes i impedir d’aquesta manera qualsevol acció de la Justícia fins al dia d’avui’, afirma.
Exhumació de fosses
Per a dur a terme les investigacions el jutge ordena que s’exhumin els cadàvers de 19 fosses comunes a Còrdoba, Toledo, Burgos, Lleó, Huelva i Madrid, i estableix que en un període de deu dies es crearà un grup de set experts (dos són del jutjat) i un altre de la Policia Judicial, que hauran de fer les tasques de recerca i localització dels desapareguts perquè, ‘en un termini raonable’ es pugui oferir als seus familiars una resposta.
Identificació dels culpables
A la mateixa interlocutòria Garzón demana als Registres Civils que aportin el certificat de defunció de Francisco Franco Bahamonde, Ramón Serrano Suñer, Emilio Mola Vidal i de 32 persones més lligades a la Falange o al règim franquista per declarar ‘l’extinció de la responsabilitat penal per defunció’.
A més, reclama al Ministeri de l’Interior que aporti documents sobre els màxims dirigents de La Falange Española entre el 17 de juliol del 1936 i el 31 de desembre de 1951 per ‘identificar-los, acordar el que sigui necessari sobre la imputació i extinció, en cas de defunció, de la responsabilitat penal’.
Contra la impunitat
En la interlocutòria el jutge rebutja les consideracions de la fiscalia i afirma que no obrir un procediment per aquestes desaparicions suposaria una ‘instrumentalització negativa’ de la Justícia. La seva acció, apunta, constitueix ‘el compliment estricte de la Llei’ davant ‘el silenci desplegat fins ara’ que ‘no tan sols ha atorgat de facto l’extinció de la responsabilitat penal, sinó també la impunitat’.
Tot i que confessa que és conscient de les ‘dificultats’ d’aquestes investigacions, el jutge recorda que els fets ‘mai han estat investigats per la Justícia espanyola’. ‘La impunitat ha estat la regla davant uns fets que podrien revestir la qualificació jurídica de crim contra la humanitat’, afegeix.
També apunta que les seves investigacions no diferencien entre víctimes per adscripció política, ideològica o religiosa, tot i que assenyala que el règim franquista va desplegar ‘tota l’acció de l’Estat’ per localitzar els morts del bàndol vencedor, mentre que ‘no va passar el mateix amb els vençuts’, que ‘a més van ser perseguits, empresonats, desapareguts i torturats’ epls que s’havien alçat contra l’Estat.
Segons Garzón, la seva intenció ‘no és fer una revisió en seu judicial de la Guerra Civil espanyola’, sinó esclarir les desaparicions. No obstant, en la pròpia interlocutòria recorda que la insurrecció armada del 18 de juliol del 1936 ‘va estar fora de tota legalitat’ i suposa un ‘atemptat contra la forma de govern’.
La fiscalia recorrerà perquè diu que no són crims contra la humanitat
La fiscalia ja ha avançat que recorrerà la decisió i demanarà l’arxiu de les diligències perquè considera que Garzón i l’Audiència Nacional no són competents en aquests fets. Per argumentar aquesta petició, el fiscal assegura que les desaparicions i assassinats ‘no són constitutius de crims contra la humanitat ni genocidi’ i que ‘estarien afectats per la Llei d’Amnistia del 15 d’octubre del 1977’.
Segons el fiscal, les desaparicions i assassinats tampoc es poden considerar un delicte de terrorisme i per tant tan sols té competència per investigar-les ‘el jutge del lloc on van tenir lloc els fets’.
