Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Front comú dels alcaldes de l’arc mediterrani per exigir el Corredor ferroviari

Els alcaldes de les principals ciutats catalanes per on ha de transcórrer l’eix ferroviari mediterrani han participat aquest dimecres a Castelló (Plana Alta) en la cimera d’alcaldes que ha finalitzat amb un decàleg amb el qual s’ha exigit al govern espanyol i a la UE el seu suport al Corredor. Els batlles de Barcelona, Girona i Tarragona han participat al costat dels de Castelló, València, Alacant, Palma, Múrcia, Almeria, Granada, Màlaga i Cadis en una jornada que ha estat presidida pel president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra. La trobada s’ha iniciat amb una jornada tècnica amb ponències a càrrec de la Cambra de Comerç de Castelló, Ferrmed i la conselleria valenciana d’Infraestructures.

Redacció
Redacció 07/09/2011

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el de Tarragona, José Félix Ballesteros i el de Girona, Carles Puigdemont, han donat suport a la crida impulsada pel lobby Ferrmed als ajuntaments d’unir forces més enllà del color polític per demanar en conjunt la construcció de la xarxa ferroviària de mercaderies i persones que ha d’enllaçar a través de l’alta velocitat tot l’eix mediterrani.

En un moment decisiu en el qual la Unió Europea ha de revisar la xarxa central de transport i decidir si prioritza, amb el suport del govern espanyol, aquesta infraestructura, 12 alcaldes de les capitals de demarcació per on transcorrerà el Corredor han fet front comú aquest dimecres en un acte que ha comptat amb una jornada tècnica i ha finalitzat amb la signatura d’un decàleg.

Els 10 punts comuns remarquen aspectes com la història de fluides comunicacions de transport entre tots els territoris de l’eix mediterrani, des de temps de la Via Augusta romana; la importància del Corredor Mediterrani en la cohesió d’Espanya i Europa; la rapidesa amb la qual s’arriba al cor d’Europa i la excel·lent situació per recollir productes provinents des del Nord d’Àfrica; el benefici mediambiental que suposa la infraestructura; la concentració poblacional i de riquesa (el 50% de la població de l’Estat i el 44,6% del PIB), el retorn econòmica situat en un 11%,.

Durant el discurs de cloenda, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha destacat el fet que els alcaldes hagin dit “alt i clar” que el Corredor és “fonamental, no només per als seus territoris sinó per donar oportunitats a l’Estat i a Europa”. Fabra ha demanat que aquesta demanda sigui escoltada pel govern espanyol i pel Ministeri de Foment com el principal eix de prosperitat.

El president valencià també ha remarcat que el Corredor Mediterrani “no vol anar contra ningú” (en referència a d’altres opcions com la xarxa central) i ha assegurat que l’aposta és perquè “simplement volem ajudar a que l’Estat i Europa tinguin més oportunitats”

“No caben més dubtes i dobles llenguatges, només la certesa que el que anem a construir sigui el prioritari i suposi el benestar de manera més ràpida i doni les màximes possibilitats per ser un estat més pròsper”, ha conclòs.

Front comú dels alcaldes de l’arc mediterrani per exigir el Corredor ferroviari

Els alcaldes de les principals ciutats catalanes per on ha de transcórrer l’eix ferroviari mediterrani han participat aquest dimecres a Castelló (Plana Alta) en la cimera d’alcaldes que ha finalitzat amb un decàleg amb el qual s’ha exigit al govern espanyol i a la UE el seu suport al Corredor. Els batlles de Barcelona, Girona i Tarragona han participat al costat dels de Castelló, València, Alacant, Palma, Múrcia, Almeria, Granada, Màlaga i Cadis en una jornada que ha estat presidida pel president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra. La trobada s’ha iniciat amb una jornada tècnica amb ponències a càrrec de la Cambra de Comerç de Castelló, Ferrmed i la conselleria valenciana d’Infraestructures.

Redacció
Redacció 07/09/2011

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el de Tarragona, José Félix Ballesteros i el de Girona, Carles Puigdemont, han donat suport a la crida impulsada pel lobby Ferrmed als ajuntaments d’unir forces més enllà del color polític per demanar en conjunt la construcció de la xarxa ferroviària de mercaderies i persones que ha d’enllaçar a través de l’alta velocitat tot l’eix mediterrani.

En un moment decisiu en el qual la Unió Europea ha de revisar la xarxa central de transport i decidir si prioritza, amb el suport del govern espanyol, aquesta infraestructura, 12 alcaldes de les capitals de demarcació per on transcorrerà el Corredor han fet front comú aquest dimecres en un acte que ha comptat amb una jornada tècnica i ha finalitzat amb la signatura d’un decàleg.

Els 10 punts comuns remarquen aspectes com la història de fluides comunicacions de transport entre tots els territoris de l’eix mediterrani, des de temps de la Via Augusta romana; la importància del Corredor Mediterrani en la cohesió d’Espanya i Europa; la rapidesa amb la qual s’arriba al cor d’Europa i la excel·lent situació per recollir productes provinents des del Nord d’Àfrica; el benefici mediambiental que suposa la infraestructura; la concentració poblacional i de riquesa (el 50% de la població de l’Estat i el 44,6% del PIB), el retorn econòmica situat en un 11%,.

Durant el discurs de cloenda, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha destacat el fet que els alcaldes hagin dit “alt i clar” que el Corredor és “fonamental, no només per als seus territoris sinó per donar oportunitats a l’Estat i a Europa”. Fabra ha demanat que aquesta demanda sigui escoltada pel govern espanyol i pel Ministeri de Foment com el principal eix de prosperitat.

El president valencià també ha remarcat que el Corredor Mediterrani “no vol anar contra ningú” (en referència a d’altres opcions com la xarxa central) i ha assegurat que l’aposta és perquè “simplement volem ajudar a que l’Estat i Europa tinguin més oportunitats”

“No caben més dubtes i dobles llenguatges, només la certesa que el que anem a construir sigui el prioritari i suposi el benestar de manera més ràpida i doni les màximes possibilitats per ser un estat més pròsper”, ha conclòs.