Sovint al Principat ens queixem de la desafecció vers els nostres polítics, que viuen allunyats dels problemes quotidians i passen mesos discutint i barallant-se en assumptes inconcrets -redacció del nou Estatut, consecució d’un finançament adequat- que, almenys fins ara, no tenen una aplicació directa a la vida dels catalans.
Malgrat això, al Principat hem d’estar contents de no tenir els polítics que pateixen a la Catalunya Nord, on a més del sentiment de desafecció els ciutadans han d’aguantar insults i vexacions dels seus polítics pel simple fet de ser catalans. La màxima figura en aquest sentit és l’actual president del Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche. Polèmic des de sempre, a la trajectòria de Frêche cal comptar-hi amb una expulsió del Partit Socialista l’any 2007 al lamentar que la majoria de jugadors de la selecció francesa de futbol fossin negres. Aquests dies hem sabut del darrer estirabot del president regional, que durant una conferència a Montpeller va titllar els catalans de ‘cabronassos amb un dialecte ultraminoritari’, per després reblar-ho assegurant que els seus votants són una ‘majoria d’idiotes’ però que ell sap ‘com entabanar-los’.
Populista com ben pocs -cal recordar que Frêche va ser un dels impulsors de la campanya per la Septimània el 2005, mentre que a l’actualitat duu la jaqueta contrària i es mostra partidari d’incloure la senyera a les matrícules-, Frêche ha estat també titllat sovint de demàgog i sexista. Els comentaris anticatalans de la conferència a Montpeller, que no han sortit a la llum pública fins ara, fan referència a la relació electoral dels diversos partits francesos amb la societat civil de la Catalunya Nord. ‘Els catalans em fan cagar’, assegurava, ‘els enculeu durant dos anys, els deixeu reposar dos anys més i els dos anys finals els dieu que els estimeu’.
Segons Frêche, amb ‘bones paraules’ i ‘un petit institut’ ja n’hi ha prou per acontentar as catalans, a qui ‘ningú no entén a tres quilòmetres de casa seva’. Així és el president de del Llenguadoc-Rosselló.
