Quan els sobiranistes fan travesses sobre quina serà la propera nació europea en aconseguir el seu estat, dues candidatures ocupen gairebé sempre els primers llocs: Escòcia i Flandes. Flandes, amb una assemblea on els partits que reclamen més autogovern o independència són majoria, desafia la continuïtat de l’Estat federal belga, que passa un dels seus pitjors moments d’ençà de les reformes estatals, la primera de les quals va ser el 1970.
Flandes, avui
Bèlgica, Estat federal descentralitzat, oficialment trilingüe, i membre fundador de la Unió Europea i l’OTAN, viu de fa mesos encallat amb la reforma de la seva estructura. Després de cinc reformes estatals (els anys 1970, 1980, 1988, 1993 i 2001), cadascuna de les quals aprofundint un pas més en l’autogovern de les entitats federades, avui bona part dels partits del Parlament flamenc reclamen una sisena revisió que condueixi el país cap a un model confederal, si no directament cap a la independència de Flandes.
Flandes és una de les tres regions federades de Bèlgica (juntament amb Valònia i Brussel·les), i a grans trets se solapa amb la comunitat lingüística neerlandòfona (una de les tres comunitats lingüístiques oficials, al costat de la francòfona i la germanòfona). Tant una entitat com l’altra tenen Governs propis. A més d’aquestes dues delimitacions, tradicionalment es considera que també formen part de la nació flamenca el departament Nord de la regió francesa Nord-Pas de Calais i la regió de Zeeuws-Vlaanderen, a la província de Zeeland dels Països Baixos.
Després de les eleccions belgues del 2007, es van posar de manifest les profundes diferències entre els partits neerlandòfons i els francòfons, que van trigar més de mig any formar un govern de coalició. Un cop acordat l’executiu, el mes de desembre, un grup d’experts va posar-se a treballar sobre una agenda de temes que mantenien les dues comunitats en discòrdia, principalment la devolució de competències i l’escissió del districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV).
En el marc de la negociació, els partits sobiranistes flamencs (principalment CD&V, N-VA i VP) reclamen que es facin passos cap a l’estructura estatal confederal, i defensen una transferència de competències que vagi més enllà de l’estructura actual. Els seus adversaris francòfons, d’altra banda, s’oposen a una major descentralització de l’Estat belga.
Pel que fa a la qüestió del districte de BHV, una circumscripció electoral que conté la ciutat de Brussel·les i una sèrie de municipis neerlandòfons, els partits flamencs en demanen la divisió de manera que les comunitats francòfones només puguin votar partits flamencs -com ja passa a la resta de la regió flamenca o, en el cas invers, a la regió valona-.
Avui dia al parlament flamenc (124 membres) hi predominen les formacions que, sense ser independentistes, estan a favor de la reforma de l’Estat: Democratacristians flamencs (CD&V, 29 escons), Progressistes Flamencs (VP, 25 escons en coalició amb el Partit Socialista), Flamencs Liberals i Demòcrates (VLD, 24 escons en coalició amb dos partits més), i la Llista Dedecker (LDD, amb 2 representants).
Obertament independentistes es declaren la Nova Aliança Flamenca (N-VA , que té set diputats), i Interès Flamenc (Vlaams Belang, 32 diputats) la qual és la major força de la cambra, però que viu aïllada de qualsevol pacte a les institucions perquè és considerada una formació d’extrema dreta per part de la resta de partits.
El Govern actual és una coalició entre CD&V, SPA i VLD. Fa només dos mesos, N-VA va sortir d’aquesta coalició precisament en considerar que actuals líders polítics són incapaços de trobar una solució a la crisi política que viu Bèlgica.
Més notícies d’actualitat sobre Flandes a deredactie.be (també en anglès i francès, a part de neerlandès), Flanders Today / i Flandersnews.be (els dos en anglès), i De Standaard Online, Lesoir.be i RTBF INFO són d’àmbit estatal i en llengua francesa.
Dades generals
Població: 6.117.440 habitants (2007)
Superfície: 13,522 km²
Institucions: Govern flamenc
Ciutats importants: Brussel·les, Anvers
Administració estatal: Bèlgica
Llengua territorial: flamenc (neerlandès)
Llengua oficial: flamenc
Cultura religiosa: cristiana catòlica
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
