El BBVA confirma l’espoli generalitzat d’Espanya als territoris de parla catalana, els anomenats Països Catalans
Aquestes dades corresponen a l'estudi 'Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats', de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundación BBVA que conclou que la diferència de la despesa territorial en matèria de Salut i Educació són “notables” ja que en alguns casos superen els 43 punts percentuals entre les que més inverteixen en aquests serveis i les que menys.
El concert econòmic basc i navarrès marquen les diferències, Euskadi i Navarra al capdavant en despesa en salut i educació
Astúries (1.714 euos) , el País Basc (1.620 euros) i Cantàbria (1.530 euros) són els territoris que major despesa van fer el 2013 per habitant en matèria de salut. La mitjana estatal és de 1.357 euros i Catalunya va destinar-hi 1.322. Al capdavant de la despesa en serveis educatius també hi ha el País Basc (1.223 euros), la Comunitat Foral de Navarra (1.106 euros) i el Principal d'Astùries (1.066 euros).
L’espoli que pateixen els territoris de parla catalana clau per explicar les diferències de despesa social
Segons les conclusions de l'estudi, hi ha diferents factors que expliquen la capacitat de despesa dels diferents territoris de l'Estat, entre els quals hi ha les estructures demogràfiques, la distribució de la població en el cada territori o el nivell dels preus. Les restriccions pressupostàries a nivell autonòmic i les “freqüents discussions” sobre els models de finançament també són factors determinats .
Finalment, l'informe afegeix que el nivell d'ingressos de les comunitats són “decisives” per explicar les diferències de despesa per habitant, i subratlla que com més alt és el volum d'ingressos i millor finançada està una comunitat més recursos econòmics destina a serveis públics com la Sanitat i l'Educació
