Durant aquestes obres, l’Ajuntament ha revisat totes les instal·lacions soterrades que travessen la plaça, per ‘assegurar el bon estat i funcionament’, així com per ‘reordenar i substituir’ tapes i caixes de registre. També s’han substituït 65 bancs i d’altres elements del mobiliari urbà.
La Rosa dels Vents, el que ha estat la rehabilitació ‘més significativa i més dificultosa’, és una construcció de l’any 1959, i com que els materials han evolucionat durant el temps han tingut dificultats per trobar totes les peces necessàries per a la rehabilitació. Finalment s’ha utilitzat materials artesanals similars a la manera com es construïen els trencadissos del Modernisme.
La plaça Catalunya va nàixer com un espai de ‘nexe d’unió’ entre la Ciutat Vella i el Nou Eixample nascut arrel de l’enderrocament de les muralles l’any 1860. Originàriament, el Pla Cerdà d’Urbanisme no preveia la plaça, però l’Ajuntament va pressionar el govern espanyol perquè es modifiqués el projecte original i s’inclogués la plaça, tal com preveia el projecte d’Antoni Rovira i Trias. La plaça Catalunya va partir de la idea de Pere Falqués del concurs de projectes de 1888, i l’Ajuntament va encarregar el projecte d’urbanisme a Josep Puig i Cadafalch l’any 1915, un projecte que es va dur a terme amb les modificacions ornamentals de Francesc de Paula Nebot. Les obres de la plaça Catalunya van començar amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, i la primera inauguració provisional es va fer aprofitant una visita del Rei Alfons XIII, el dia 2 de novembre de 1927. La Rosa dels Vents es va construir l’any 1059 duta a terme per l’Agrupació de Vialitat de l’Ajuntament de Barcelona i executada per la Fabril Granadina.
