‘De veritat, el món del col·leccionisme al voltant de Tintín és inabastable’, ha assegurat el cofundador de l’associació TintinCat, que té uns 200 socis entre gent de Catalunya i l’estranger. ‘A les parades que podem gaudir en aquesta trobada de Figueres s’hi poden trobar curiositats que, fins i tot la gent molt aficionada, no les havíem vist mai’, ha reconegut Soldevilla. ‘Discos del Tintín, adhesius, calcomanies i diverses peces sorprenents, especialment de l’edició francesa del còmic’, ha enumerat. Segons aquest fan de les historietes d’Hergé, es fa difícil saber quants exemplars s’han venut del còmic en català. ‘S’havia dit que més de sis milions d’exemplars, gairebé set. La qual cosa voldria dir que cada català tindria un Tintín a casa’, ha ironitzat Soldevilla.
‘En tot cas, els còmics de Tintín tenen una difusió i repercussió extraordinària perquè estan presents a totes les biblioteques públiques, escolars i a milers de llars’, ha comentat el cofundador de TintinCat. ‘És la demostració de la transcendència que té aquesta obra mestra de la cultura de masses del segle XX, que continua tenint una gran vitalitat al segle XXI’, ha afirmat Soldevilla. Una transcendència que s’ha demostrat fa poques setmanes amb la polèmica arran d’una de les aventures de Tintín, el volum ‘Tintín al Congo’, que ha estat titllat a la Gran Bretanya de racista i retirat de la secció infantil en dues grans cadenes de llibreries. ‘Creiem que és un disbarat’, ha assenyalat amb èmfasi aquest membre de TintinCat.
‘Tintín al Congo és un còmic divertidíssim, colonialista perquè és un reflex de la seva època i que és bo llegir-lo per no oblidar com miràvem els europeus la realitat africana ara fa 80 anys’, ha argumentat Soldevilla. ‘Llegit amb perspectiva és molt educatiu’, ha puntualitzat. Per la seva banda, a Enric Reverté la passió per Tintín li ve d’infantesa gràcies a dos oncles que regentaven una papereria. ‘Els llibres del Tintín eren un objecte de regal habitual que esperava amb ansietat’, ha recordat. ‘Em vaig anar fent meu el personatge i, com deia un bon tintinaire, fins i tot em vaig arribar a pensar que era català’, ha comentat Reverté, que ara col·lecciona imatges en tres dimensions del còmic fetes per artistes. ‘Quan veus la imatge, recordes el llibre, la seqüència, el diàleg i això t’enganxa’, ha contestat.
‘Oliveira da Figueira és el meu personatge favorit de la sèrie d’historietes’, ha afirmat amb il·lusió aquest tintinaire. ‘És un panxacontent. Surt poc però es fa molt familiar’, ha afegit Reverté. ‘De fet, tots tenim una mica de Tintín, de capità Haddock o de professor Tornassol’, ha assenyalat. ‘Com va dir un cineasta, el Tintín és un personatge pla, que té un forat al mig, i cadascú l’omple amb el seu tros’, ha finalitzat. La 3a Trobada Tintinaire continua aquest diumenge a la tarda a l’Auditori del Cercle Sport amb un homenatge a Joaquim Ventalló, primer traductor de Tintín al català, i una xerrada a càrrec de Claude Lambert, col·laborador directe d’Hergé a les pel·lícules d’animació ‘Tintín al temple del sol’ i ‘Tintín i el llac dels taurons’.
