Contrarestada la insinuació de Savater, que acusava l'independentisme d'ètnic
En la resposta, l’autora deixa clar que el moviment independentista és “de base democràtica” i que no té uns orígens ètnics, sinó culturals, per contrarestar les insinuacions que Savater deixava entreveure al seu text. En aquest sentit, Schreiber recorda que el país sempre ha estat terra d’acollida i que “un 70% de la població té orígens no catalans”. A més, apaivaga la “fragmentació política” anti-UE que, segons Savater, impulsa el sobiranisme, i li recorda el “caràcter pro-europeu” de la reivindicació.
L'exemple del 9N, garant que la votació no marginaria ningú
El pretès intel·lectual afirma que des de Catalunya es diu que el dret a decidir pertany als territoris i no als individus, cosa que també rebat Schreiber: “Ningú diu que les muntanyes, boscos o rius han de decidir sobre si Catalunya ha de ser un nou estat a Europa o no. Aquesta decisió és dels individus que viuen a Catalunya”. A més, afegeix que en la consulta del 9N tothom que tenia residència permanent al país de més de 16 anys tenia dret a votar, contradient el fantasma que Savater intentava fer córrer d’un possible referèndum on només tingués dret a vot “qui ells determinessin prèviament que són catalans”.
Dirigit a un públic que podrà votar en un referèndum
La resposta de Krystyna Schreiber s’ha publicat al diari de parla alemanya Arena, que té com a lector ‘target’ els germanòfons residents a Catalunya. Un impacte que, tot i semblar menor, s’ajusta a un públic que amb tota probabilitat podrà votar en un hipotètic referèndum d’independència, a diferència del ‘target’ de Savater. El filòsof va publicar el seu article a ‘El País’ en castellà i a diversos mitjans com ‘Die Welt’. No obstant, segons un servei de traducció consultat per directe!cat, la traducció a l’alemany no és exacta i fa la sensació que la pròpia redacció del mitjà teutó l’hauria suavitzat.
