Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Primer el partit, després el país

La IP pel referèndum d’independència pot acabar essent un malson per aquells partits pretesament sobiranistes que, tot festejar amb el discurs de l’emancipació nacional, mai no han acabat de fer […]

Redacció
Redacció 14/06/2010

La IP pel referèndum d’independència pot acabar essent un malson per aquells partits pretesament sobiranistes que, tot festejar amb el discurs de l’emancipació nacional, mai no han acabat de fer una aposta decidida.

És el cas de CiU, on sovint sembla que l’independentisme només és una element electoral: Sense anar més lluny, el número dos de la formació després de Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, ha declarat una vegada i una altra que el seu camí no és la independència, sinó aquella utopia que anomenen l”Espanya federal’.

La Iniciativa Popular pel referèndum ha accelerat el tempo de l’independentisme català, i obligarà els partits a posicionar-se en qüestió de mesos i declarar-se a favor del referèndum o en contra i, per tant, contra la el dret d’autodeterminació. Malgrat tot, des de CiU tenen clar que cal arraconar la IP i el possible referèndum vinculant en pro d’una victòria electoral còmode a les eleccions catalanes, no fos cas que alliberant Catalunya perdessin el retorn a la Generalitat, i més tenint en compte que per tornar al Govern és possible que hagin d’entendre’s amb l’espanyolisme intransigent que encarna el PP.

Així ho explicitava el darrer editorial la Fundació Catalunya Oberta, el think tank de Prenafeta, que sota el títol d”Un referèndum molt utòpic‘, apostava per prioritzar la moderació i les eleccions al Parlament de Catalunya a la col·laboració amb la IP que podria alliberar-nos com a país. El darrer paràgraf del text demostra fins a quin punt CiU veu la IP com una amenaça:

‘El procés que s’obre a la IP sobre la independència és interessant, però cal anar amb compte: no és prioritari. El referèndum no es convocarà mai perquè Madrid no voldrà, i tot aquest afer no hauria de distreure els ciutadans d’altres assumptes en els quals Catalunya es juga el seu futur. En aquest moment, el més important és que en les eleccions de la tardor es decidirà si segueixen al govern José Montilla i el Tripartit, o si hi ha un canvi radical propiciat per CiU i Artur Mas. Aquesta és la disjuntiva real (no utòpica) i cal no perdre-la de vista’.