Alberto Fabra ha esdevingut aquest divendres el primer president de la Generalitat Valenciana en assistir a un acte de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al llarg dels seus 10 anys d’història.
Fabra ha presidit la presa de possessió dels dos nous acadèmics, Miquel Navarro i Eduard Mira, en un acte institucional que ha clos amb un discurs íntegrament en valencià i en el qual ha demanat la col·laboració a l’Acadèmia per elaborar un llibre d’estil en aquesta llengua per a les administracions públiques.
El president ha dit que aquest llibre ha de ser una guia normativa per a la redacció de textos de totes les institucions i ha assegurat que manté el compromís personal i el del seu govern ‘per l’ús normal de la nostra llengua en tots els àmbits per poder preservar un idioma que ens identifica com a poble’.
Fabra ha dit que el seu és un ‘model lingüístic integrador, mai excloent, basat en la llibertat d’elecció en la cooficialitat i en la igualtat de drets i deures’. El president valencià ha lloat la tasca de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua assegurant que ha aconseguit resultats notables en l’elaboració d’una normativa lingüística valenciana moderna.
Fabra ha afegit que, al seu govern, la llengua al País Valencià ‘ha de ser un factor de convivència destacat dins dels elements que formen la personalitat del nostre poble’ i ha demanat ‘respecte a la lleialtat democràtica a la Constitució i el nostre Estatut pel que fa als nostres símbols identitaris’.
El president de la Generalitat Valenciana ha rebut per part de la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, la insígnia de la institució, per primera vegada concedida a algú que no és acadèmic, i un exemplar de l’edició facsímil del ‘Llibre dels Fets’ de Jaume I.
Figueres ha destacat durant el seu discurs els 10 anys de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ‘fruit d’un ampli consens institucional nascut al sí de les Corts Valencianes’ per tal de ‘treure la llengua del debat partidista quotidià per tal que fora objecte d’un debat seré’, ha dit.
La presidenta ha posat com exemple les Normes de Castelló de 1932 i ha dit que són el referent de la normativització del valencià i una ‘lliçó moral de generositat i cerca del bé comú’.
Figueres ha demanat Fabra treballar ‘colze a colze pel valencià’ i ha demanat encetar ‘un temps nou en l’autogovern’ per tal d”enfortir el valencià’.
