Divendres, 23 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

Europa considera ‘lamentable’ la violència en la repressió de les protestes contra Bolonya

El portaveu d’Educació i Cultura de la Comissió Europea (CE), John MacDonald, ha valorat com a ‘lamentable’ la violència que es va viure a Barcelona en el desallotjament dels estudiants que estaven tancats a la Universitat de Barcelona per protestar contra el procés de Bolonya. La Comissió està en contra de ‘qualsevol tipus de violència’, en qualsevol lloc o per part de qualsevol individu, afegeix en una entrevista amb l’ACN. Segons la CE, els estudiants ‘estan protestant pel que anomenen procés de Bolonya’, però en realitat, diu, es queixen per mesures que estan posant en marxa els seus governs estatals i regionals. La CE veu aquestes protestes contra Bolonya com a una ‘desafortunada confusió’.

Redacció
Redacció 23/03/2009

La Comissió Europea ‘es compadeix’ per les persones que van ser ferides en els actes violents posteriors al desallotjament de la universitat, diu MacDonald. Alhora, i respecte al procés de Bolonya, recorda que és un procés intergovernamental, que engloba 46 països, no només europeus, i que la CE n’és un membre més. És per això que ‘seria inapropiat per part de la CE comentar sobre les implementacions del procés per part de qualsevol dels països implicats’. La Comissió, afegeix, ‘no pot dir massa sobre la implementació del procés a l’estat espanyol, això és competència de les autoritats espanyoles’.

L’anomenat procés de Bolonya es va iniciar el 1999 amb la Declaració de Bolonya i pretén crear un Espai Europeu d’Educació Superior en el que les titulacions puguin ser reconegudes a qualsevol país i es millori la mobilitat. Per aconseguir-ho, es pren com a exemple a seguir el model anglo-saxó, on les carreres s’estructuren en tres cicles: graus, màster i doctorat.

Els estudiants, no només de l’estat espanyol sinó d’altres països europeus, es queixen que aquest espai comporta també una ‘mercantilització’ de les universitats, ja que expliquen que es promou, per exemple, que les empreses puguin finançar algunes titulacions en funció del seu interès, que s’eliminin les carreres que no tenen sortides laborals concretes, que s’hagin de pagar màsters per tenir nivell de llicenciatura o que es doni preeminència a les beques-crèdit en comptes de les beques sense contrapartida.

La CE es desvincula d’aquestes acusacions i explica que el procés de Bolonya és sobretot la ‘reforma de l’estructura dels estudis’, però si els governs que ho implementen ‘volen oferir altres coses, és un problema d’aquests països’. ‘El govern espanyol i els governs regionals que tenen competència en educació han decidit introduir certes mesures’ a més de les marcades pel procés de Bolonya, i conclou que ‘com és la seva competència, són ells els que han d’explicar als estudiants què estan fent i perquè’.

La CE anima l’entrada de capital privat a les universitats

Però de fet, la Comissió Europea anima l’entrada del capital privat en les universitats, tot i que no hi obliga. En una Comunicació que va publicar el 2006, MacDonald reconeix que ‘vam convidar els estats a ampliar els recursos de finançament de les universitats per reduir les diferències amb els països competidors’, incloent ‘els recursos privats’. Els països ‘competidors’ són per exemple, els Estats Units.

El portaveu explica que a la UE la majoria de les universitats són públiques, però als EUA hi ha més recursos per a cada estudiant, de l’ordre, diu, de 10.000 dòlars més per any i per estudiant universitari perquè ‘estan finançats bàsicament amb recursos privats’. Als EUA molts dels estudiants s’han de costejar les carreres universitàries amb crèdits especials per a estudis que després han de tornar.

En la Comunicació de la Comissió es ‘convida’ els estats membres a considerar noves formes de finançament lligades a la rendibilitat i l’eficiència, incloent en aquest àmbit de nous recursos financers ‘les matrícules, les beques i els crèdits’, a més de, diu MacDonald, ‘espònsors privats’ i la col·laboració amb les empreses. Afegeix que ‘això ha estat ben rebut pels sector empresarial i per les mateixes universitats’.

Respecte si el procés de Bolonya al final comportarà un augment del cost per estudiar, tal i com es queixen els estudiants, la CE considera que ‘és impossible saber si serà més car en el futur’. Amb tot, la Comissió no vol que els joves amb menys recursos no puguin estudiar, de manera que també ha animat els països a què tinguin en compte ‘els més desafortunats’ i hi incloguin mesures per ‘facilitar-los l’accés a la universitat’.