Qui comet l’error històric?
La coalició ICV-EUiA ha trontollat cada vegada que Catalunya ha fet un pas endavant i el procés s’ha concretat. Aquesta tarda, Joan Josep Nuet (EUiA), que va ser una de les forces que van signar una primera declaració més ambigua fa un parell de setmanes, ha reaccionat molt negativament a l’acord entre CDC, ERC i la societat civil emprant arguments més propis de la dialèctica del PP i el PSOE.
Nuet ha afirmat que el procés queda “mort”, tal i com explicita el Partit Popular cada vegada que hi ha eleccions a Catalunya, o va fer el passat 9N quan 2,3 milions de persones van votar en el procés participatiu. En culpa CDC de qui diu que s’ho esperava per les seves “pors electorals”, però diu haver quedat absolutament decebut amb ERC perquè amb aquest acord “comet un error històric”. El líder d’EUiA afegeix que tant CDC com ERC representen una petita part de la ciutadania catalana, malgrat que actualment ostenten la majoria absoluta al Parlament (incloent-hi UDC).
EUiA justifica el seu discurs dient que amb això s’ha trencat el consens de la Taula de Partits per l’Estat propi, un espai que ha resultat ser insuficient i especialment ambigu, com ho és ara també el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La ciutadania necessita ara més que mai concreció, i no es pot permetre més textos ambigus que intentin convèncer partits que no hi acabaran participant i que, sobretot, no facin avançar el procés com es queixava aquest matí Eduardo Reyes de Súmate.
El temps de l’ambigüitat s’acaba
Es dóna la coincidència que els partits contraris a la independència com ho és EUiA, ICV o UDC, havien convocat consells per decidir sobre el 27S per després de les municipals. Justament la tendència contrària a la dels partits independentistes, que s’han posat les piles per presentar aquest acord abans de les municipals, ja que les volen transformar en la primera volta de les del 27S. ICV-EUiA, o UDC han intentat alentir i posar pals a les rodes a l’autodeterminació de Catalunya a través de la seva ambigüitat (recordem la pregunta arbre del 9N), i és per això que la reacció és exagerada. De fet, la notícia de l’acord és especialment bona precisament perquè mai com ara Catalunya haurà definit amb tanta claredat l’objectiu de país que persegueix.
