- Publicitat -
De 'l'ampliar la majoria social' catalana a 'la necessitat de col·laboració' basca
El comunicat d'ETA al diari Gara assenyala que hi ha molta gent que encara no s'ha decidit per la independència i advoca perquè “sensibilitats diferents treballin en col·laboració per fer front als reptes principals del nostre poble”. Una qüestió molt similar que a Catalunya ja fa mesos que s'ha instal·lat al capdamunt de l'agenda política: ampliar la majoria social independentista. ETA, doncs, diu que s'ha d'obrir “el camí al procés democràtic i dur a terme el procés de la conformació d'Euskal Herria, amb l'objectiu de donar respostes concretes a les necessitats de la ciutadania basca”.
Aposta pel dret a decidir
Com ja fa anys que ha fet el discurs català indepednetista, ETA afirma que “per aconseguir grans acords per tal de superar les conseqüències del conflicte, i que el poble rebi tot el benefici, s'ha d'aconseguir un acord polític sobre el dret a decidir i que la seva materialització es converteixi en eix de la política basca”.
Eines d'Estat per millorar el benestar
D'ençà que Oriol Junqueras és a la primera línia d'Esquerra, ha fet famosa la màxima de “necessitem unes eines d'Estat que no tenim per a millorar el benestar, la justícia i la vida dels nostres ciutadans”. Al seu comunicat, ETA, recorda que l'objectiu de la independència de l'Estat basc “no només apareix com la fórmula d'avanç per a la identitat, la cultura o la llengua basques, sinó també com a via per a una societat més justa. A més dels abertzales, molts altres ciutadans han d'arribar a aquesta conclusió”, considera.
5 anys d'alto al foc i no estan on esperaven
El comunicat es deté també en la situació creada per la iniciativa de l'esquerra abertzale fa cinc anys. Després de constatar que “ha canviat la situació d'arrel”, apunta que tot i això “encara estem en una transició entre el vell cicle del conflicte que no s'acaba de tancar totalment i la nova era de la pau i la llibertat que no s'ha obert al complet”.
“No estem on esperàvem”, admet ETA. I és que: “No s'ha iniciat un procés dialogat de pau i resolució, ni amb els estats ni entre les forces polítiques d'Euskal Herria, amb l'excepció d'Ipar Euskal Herria, les conseqüències del conflicte segueixen sense resoldre, i el nus principal que és la situació dels presos polítics bascos continua sense deslligar-se i no s'ha arribat a un acord democràtic que es basaria en el reconeixement del dret a decidir d'Euskal Herria i superaria definitivament el conflicte polític”.
La nova correlació de forces a Espanya no serveix per avançar
El comunicat fa referència també a la situació creada a l'Estat espanyol després de les eleccions del 20 de desembre, i ho fa per manifestar la seva convicció que “lamentablement a Espanya no hi ha relació de forces suficient perquè es produeixin canvis profunds”. Tot i que admet que s'ha obert un debat sobre l'opció de “democratitzar les seves estructures”, no creu factible que per exemple “les forces que es declaren d'esquerres arribin a un acord que tingués en el centre el dret a decidir”.
Publicitat
