Aquest és un guardó que s’atorga a aquelles personalitats o entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de la defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o bé, més genèricament, en el pla cívic i cultural. A banda dels premiats, aquest any destaca l’inferior nombre de guardonats respecte a l’any passat.
En aquest sentit, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha explicat que la voluntat del Govern, amb aquesta reducció, és “remarcar el caràcter excepcional del guardó”. Tresserras creu que el guardó “ha de tenir una certa restricció pel que fa al nombre de persones”, perquè si no “alguns anys anteriors, el tractament dels mitjans de comunicació eren llistats dels noms de persona que semblava que tendia a la devaluació de la distinció”. Per evitar aquest “risc”, Tresserras creu que cal donar a aquest guardó “la importància que té”. Tresserras no ha amagat la dificultat que suposa seleccionar els guardonats amb la Creu de Sant Jordi i, de fet, ha explicat que aquest any s’han rebut entre 400 i 500 peticions per distingir diferents personalitats i entitats amb “mèrits suficients”. En aquest sentit, ha remarcat que “això és un homenatge a un grup de persones, però que no desmereix cap altre itinerari” i “no ha de suposar un oblit d’aquelles persones que no el reben”. Tresserras ha dit que amb aquest nombre reduït “no es poden atendre totes les expectatives”, però ha recordat que de Creus de Sant Jordi se’n donen cada any.
Vint personalitats
El Govern ha acordat atorgar la Creu de Sant Jordi a l’advocat Eduard Bajet; la pedagoga de reconegut prestigi Sara Blasi, que entre d’altres ha presidit el Consell Escolar de Catalunya; el periodista i presentador de televisió Àngel Casas; l’exbisbe de Menorca i Lleida Francesc Xavier Ciuraneta, que al febrer va anunciar la seva renúncia per motius de salut; el poeta i lingüista Carles Duarte, que també va ser secretari general de la Presidència de la Generalitat i actualment dirigeix la Fundació Lluís Carulla, i l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran, que destaca especialment per la seva tasca en el llibre infantil i juvenil.
També han estat guardonats la fundadora i presidenta de la Fundació per la Lluita contra l’Esclerosi Múltiple, Rosa Maria Estrany; el rector i bomber Josep Lluís Fernández Padró, cofundador del Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona; l’advocat August Gil-Matamala, que té una llarga i prestigiosa trajectòria en l’àmbit de la defensa i extensió dels drets humans; l’empresari i president del grup Planeta José Manuel Lara; l’actriu Rosa Novell; l’escriptora Maria Antònia Oliver i el realitzador cinematogràfic Ventura Pons.
Completen la llista de personalitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi aquest any la doctora en Psicologia i llicenciada en Història Contemporània Victòria Sau; el polític i jurista Jordi Solé-Tura, que va ser ministre de Cultura entre 1991 i 1993; el filòleg, teòleg i professor de literatura Ricard Torrents, impulsor i primer rector de la Universitat de Vic; la dibuixant i escriptora Núria Vilaplana; el periodista Xavier Vinader, que ha destacat per la seva lluita per la llibertat d’expressió; la catedràtica de Ciència Política Rosa Maria Virós, primera dona que va arribar a un rectorat d’una universitat, en concret de la UPF, i el físic i professor de la UB Jorge Wagensberg.
Onze entitats
Les entitats guardonades aquest any són l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), per la seva tasca d’assistència social, jurídica, econòmica i psicològica a les víctimes del terrorisme residents a Catalunya; l’Associació Catalana per la Infància Maltractada, que vetlla pels drets i les necessitats dels infants, i l’Associació La Bressola, una agrupació d’escoles laiques catalanes que va esdevenir un referent de l’activisme cultural i polític a la Catalunya Nord i la tasca de la qual ha estat essencial pel que fa a la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes.
També han estat guardonats el Casal dels Infants del Raval, que treballa per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social al barri de Raval de Barcelona; el Club Esportiu Europa, que enguany commemora el centenari de la seva fundació; el Club Natació Barcelona, que també celebra el centenari, i la Cobla la Principal d’Amsterdam, l’única que existeix fora de Catalunya.
El Govern també ha atorgat la Creu de Sant Jordi a la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), que té associades 1.678 associacions de mares i pares d’alumnes, a qui ofereix assistència i assessorament; la Fundació Catalana Tutela Aspanias, formada per un grup de pares, voluntaris i professionals sensibilitzats amb els drets i els interessos de les persones amb discapacitat intel·lectual; el Museu del Joguet de Catalunya, situat a Figueres i que exhibeix més de 4.000 peces, i els Pastorets de l’Ametlla de Merola, que formen des de 1878 una tradició molt arrelada en la qual hi participen tots els veïns d’aquest municipi del Berguedà.
