‘Aquí la gent pot trobar allò que cerca o tenir els elements, a través de la guia, per arribar a trobar solucions concretes. Es tracta de passar de les grans declaracions de principis, d’aquesta construcció europea que tots volem, evidentment, doncs passar a la concreció que és una guia que digui com, on i no el quan però quasi’ explica Fernández-Quadrench.
La presentació de les 8 guies també ha estat l’ocasió de fer un balanç positiu de la Borsa de Treball que funciona des de fa 3 anys a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Així, segons el retrat robot que n’ha fet l’encarregada de l’informa, Anna Cabezas, el perfil de la persona que consulta la Bossa de treball ‘és un home d’edat compresa entre 26 i 35 anys, majoritàriament de Perpinyà, amb estudis universitaris’.
Pel que fa a les ofertes de feina les més nombroses tenen a veure amb el sector de l’hostaleria, del comerç i també auxiliars administratius i secretariat.
‘Actualment tenim una vintena d’ofertes de Catalunya i cap de la Catalunya Nord però n’hi ha hagut. Per exemple tenim regularment ofertes de treball de les escoles catalanes de la Bressola, hem tingut oferta de feina d’empreses que eren a la recerca de comercials també d’algunes professions liberals com advocats que ens han demanat si teníem secretàries que tinguessin un domini oral i escrit de la llengua catalana, un centre de lleure de Perpinyà que ens ha demanat monitors i algunes ofertes de l’ajuntament de Perpinyà’ explica Cabezas.
Per les persones originaris de Catalunya, no parlar ni escriure francès és un dels ‘majors problemes’ per trobar feina a la Catalunya Nord mentre que pels catalans del nord ‘no parlar ni escriure català també pot ser un inconvenient a l’hora de treballar a les comarques gironines’, indica Cabezas.
Les guies que fan referència al treball a Catalunya han estat realitzades amb la col·laboració dels Consells Comarcals de les comarques gironines. D’altra banda, la guia dedicada a la Catalunya Nord ha estat feta amb la col·laboració de l’associació empresarial nord-catalana ‘Fem Feina’ i l’associació patronal ‘Union pour les Entreprises 66’ (UPE).
Els portaveus d’aquestes dues associacions patronals han lamentat els desconeixements i les diferencies que hi ha en matèries de condicions de treball, de legislacions laborals i de fiscalia entre un costat i ‘altra de la frontera francoespanyola que segons ells constitueixen els principals frens al desenvolupament del treball transfronterer.
