Aquesta iniciativa va néixer l’any passat, amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües, i es van unir esforços amb els altres serveis de llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la de Lleida, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la Rovira i Virgili i la Universitat de Vic, i amb el suport del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.
Anys i panys treballant per la llengua
Des de fa deu anys la Universitat de Girona disposa d’un servei específic de llengües, el Servei de Llengües Modernes, que entre altres qüestions és el que s’ocupa de les proves de nivell d’anglès amb el certificat de Cambridge i també dels exàmens oficials de català i castellà. Aquest servei, encapçalat per Maria Jesús Ferrés, és més que això: és l’eina que té la universitat per garantir que s’hi pot viure en català al cent per cent i per a qualsevol estudiant, vingui d’on vingui.
Les seves iniciatives integradores són un model que imiten no només altres universitats catalanes sinó també de l’Estat. També és qui vetlla per la qualitat del català, perquè tot allò que es produeix des de la universitat tingui la qualitat universitària lingüísticament parlant. Tracten sobre tots els àmbits, des de l’aula, el professor, el treballador no docent, i també l’alumne. Per això busquen i potencien els perfils lingüístics, perquè no necessiten el mateix nivell de català. Precisament, un dels projectes en què han pres part és el que ahir es va presentar a la UdG, a càrrec de Mònica Sabata. Es tracta del Decàleg lingüísticament sostenible.
