Maragall també ha dit que el que caracteritza ‘la nostra escola’ és la seva capacitat de crear escenaris de convivència positiva, però això no exclou que es donin situacions ‘concretes i puntuals’ sobre les quals s’hagi d’actuar i fer-se respectar. I ha afirmat que els professors ja són l”autoritat democràtica’ constituïda dels centres escolars, i la voluntat del document de bases de la Llei d’Educació de Catalunya és reforçar aquest ‘rol d’autoritat democràtica’.
El conseller Maragall també s’ha pronunciat sobre la proposta de CiU de la gratuïtat fins als 18 anys de que tot el que serveixi per potenciar o retallar la distància de 20 punts amb Europa sobre les taxes d’escolarització obligatòria han de ser ‘contemplades amb interès’.
Amb tot, Maragall ha valorat ‘positivament’ que des dels grups polítics es formulin ‘posicions, respostes i reflexions’ sobre l’educació. I per tant, ha afirmat que la ‘primera imatge’ és que hi ha un terreny ‘ampli i real’ per obtenir una llei ‘consensuada’, i ha afegit que aquesta és la qüestió més ‘rellevant’ de la presa de possessió dels convergents, respecte a la qual ha mostrat tot el seu respecte. Així mateix, ha reconegut que hi haurà aspectes amb els quals hi haurà distàncies en les concrecions del contingut d’una llei.
Maragall també ha matisat que en la seva conferència a Madrid va quedar clar que s’ha de formular un model educatiu propi per a Catalunya, perquè és ‘urgent’ fer-ho. Però mentre que l’Estatut, que és qui permetrà aconseguir-ho, no es desplegui en el model de finançament, té sentit plantejar una política d’estat que aporti recursos ‘prou significatius’ perquè d’acord amb les comunitats autònomes es decideixi amb quins objectius s’han de dedicar aquests recursos.