Joan Ridao ha manifestat que aquest dilluns mateix ell es posarà en contacte amb els membres de la Plataforma pel Dret de Decidir per suggerir-los que convoquin ‘de forma immediata’ tots els grups polítics per elaborar un ‘programa de mínims sobre les infraestructures’, que inclogui les inversions, i que, d’aquesta manera, la Plataforma lideri el procés. ‘No volem usurpar aquesta funció a la Plataforma’, ha dit.
Ridao ha reclamat també la ‘màxima unitat de tots els partits polítics’ a l’hora de defensar la gestió de les infraestructures des de Catalunya al Congrés. En aquest sentit, ha instat el candidat a les eleccions de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que ‘deixi de treure punta de la manifestació per desgastar el Govern’ i els partits que en formen part i, per tant, que no en faci ‘partidisme’.
El portaveu republicà, que ha considerat un ‘èxit’ la manifestació de l’1 de desembre i ha fet esment a les xifres d’assistència segons l’organització -700.000- en comptes de les oficials -200.000-, ha dit que ‘Catalunya ha deixat de fer el ploramiques’ i ha reclamat ‘justícia, dignitat i dret a decidir’ perquè ‘la gent està cansada de posar sempre les dues galtes’. ‘Les coses han de canviar’, ha afegit, i per això ha instat el govern espanyol a ‘prendre nota’.
‘Error contraproduent’ del PSC
Joan Ridao ha considerat un ‘error contraproduent’ que el PSC no s’adherís a la mobilització, i que ‘han pogut més les necessitats imperioses i els interessos electorals del PSOE que no els de la ciutadania’. Segons ha dit, la seva absència ‘amplifica la responsabilitat de Zapatero’ en el caos ferroviari, tot i que ha cregut que no és ell l’únic ni màxim responsable, sinó encara més el govern d’Aznar o el de Felipe González.
. També ha qualificat com a ‘excusa de mal pagador’ que el PSC justifiqués la seva absència perquè la manifestació fos una ‘expressió clara de sobiranisme’, ja que, segons Ridao, en realitat ha estat una ‘manifestació transversal, amb gent de tot origen, que respon a la centralitat i normalitat del país’.
A més, ha reconegut que ‘el comú denominador no era només el sobiranisme, sinó una qüestió social com el fracàs de la gestió de l’obra pública i el fiasco absolut del transport públic ferroviari’. La presència de l’expresident Pasqual Maragall confirma, segons ha dit, aquesta teoria.
D’altra banda, ha criticat les declaracions de la vicepresidenta de l’executiu espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, quan va acusar diumenge els partits nacionalistes de ‘manipular’ els ciutadans i ‘treure profit’ de les circumstàncies. ‘Des d’un punt de vista democràtic no té cap gust, és un intent d’amagar el cap sota l’ala i no acceptar la realitat’, ha dit, i ha comparat l’actitud de la vicepresidenta primera amb les declaracions que va fer quan el PSOE i el PP van perdre les eleccions al País Basc, titllant la societat basca d”immadura’.
Per això, ha instat el govern espanyol a ‘prendre nota’ del resultat de la manifestació. A qui no ha tibat de les orelles ha estat al Govern de la Generalitat, del qual s’ha limitat a dir que sigui ‘més exigent i tingui molt en compte l’opinió del poble de Catalunya’, però l’ha defensat davant de qualsevol atribució de responsabilitats sobre la gestió de les infraestructures.
Votació al Senat de l’esmena sobre el fons de compensació
El portaveu republicà ha recordat que dimarts entra a tràmit l’esmena que va fer ERC sobre els Pressupostos Generals de l’Estat que reclama un fons de compensació de 250 milions d’euros per als afectats per la crisi ferroviària i que el Congrés dels Diputats ja va tombar. En aquesta ocasió, Ridao s’ha mostrat optimista que amb el suport dels senadors de CiU i de tots els que formen part de l’Entesa, a més dels d’altres grups polítics, l’esmena pugui tingui èxit i sigui aprovada.
Ridao ha dit que tot i que ‘a priori’ la gratuïtat dels bitllets de transport va ser una ‘bona solució’, amb això ‘no n’hi ha prou’ ja que cal satisfer a tots els damnificats.
Llei de l’Habitatge
Sobre la decisió del Consell Consultiu, que considera inconstitucional l’article que fa referència al lloguer forçós dels habitatges de propietat desocupats, Ridao n’ha mostrat ‘respecte’ però ha volgut precisar que aquesta decisió es refereix ‘en realitat a la seguretat jurídica’ amb vista al desplegament que el legislador en faci d’aquest article, i no a l’article en si, segons l’ha interpretat.
