La proposició no de Llei d’ERC, que es discutirà en ple o en comissió, consta de tres punts que pretenen impulsar decisivament la revisió o anul·lació de les sentències injustes emeses pels tribunals franquistes. De fet, la Llei de la Memòria Històrica ja reconeix la ‘il·legitimitat’ dels tribunals que van emetre aquestes condemnes, i la legislació espanyola estableix expressament que la fiscalia podrà instar-ne la revisió ‘quan en tingui coneixement’.
No obstant, fins ara la fiscalia ha intentat frenar totes les iniciatives en aquesta línia que s’han presentat al Tribunal Suprem. Resta pendent l’anul·lació de la sentència de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. A mitjans d’octubre el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, es va comprometre personalment a tramitar la declaració de ‘reparació’, que no l’anul·lació de la sentència, i va apuntar que aquest últim extrem quedava a criteri de la Fiscalia General de l’Estat.
En aquest marc ERC incorpora un segon punt a la proposició que estableix que el govern espanyol requerirà al Fiscal de l’Estat perquè d’ara endavant els fiscals de les sales Segona del Penal i Quinta del Militar del Tribunal Suprem ‘s’adhereixin a les peticions de revisions dels processos judicials’ que contempla la Llei de la Memòria Històrica.
Aquest segon punt també reclama que la fiscalia actuï a favor de la revisió dels processos de les condemnes il·legítimes dictades durant la Guerra Civil i la dictadura per motius polítics ‘tan bon punt en tingui coneixement’ per part dels familiars dels condemnats o de qualsevol persona o entitat que posi de manifest els fets.
Per últim, la proposició estableix que totes les delegacions territorials de la Fiscalia General de l’Estat disposin dels mitjans humans i materials suficients per facilitar informació i recollir les manifestacions i documentació acreditativa de les víctimes que facin els seus descendents o les entitats de recuperació de la memòria històrica per tal de revisar-ne els processos.
