Sota el títol ‘Idees clares a Europa’, i presentat per l’escriptor Mathew Tree, Junqueras ha fet el seu acte de llançament com a candidat republicà a l’Auditori, un cop ja proclamat pel Consell Nacional, amb una nodrida fila zero, encapçalada pel president d’ERC, Joan Puigcercós, el secretari general, Joan Ridao, i el president del Parlament, Ernest Benach.
El candidat, que és independent, ha definit ERC com ‘l’única eina útil que té el país per sumar’ i ha reclamat ‘no badar’ en les eleccions del 7 de juny: ‘l’apatia i l’abstenció només serveixen per engreixar els resultats dels partits estatals’. Junqueras ha assegurat voler ser ‘la veu de la consciència de tot un país’.
Junqueras ha defensat anar a Europa a ‘reivindicar’ i ha afirmat que qui pensi el contrari ‘deu estar d’acord amb el que s’hi fa’. ‘Qui diu que no cal anar a Brussel·les a fer-se sentir i qui afirma que només cal anar a Madrid, o no és català o bé no té sensibilitat europea, o bé no sap que el 2010 hi haurà la presidència espanyola de la Unió’, ha dit.
En aquest sentit, ha avançat que Junqueras vol aprofitar aquesta presidència per ‘fer-se sentir’. ‘Enmig de la previsible grandiloqüència retòrica del president del govern espanyol, volem explicar les injustícies que aquest mateix govern, com qualsevol altre govern espanyol, comet contra el poble de Catalunya’, ha assegurat. Junqueras s’ha preguntat ‘què diran els alemanys o els britànics’ quan se’ls expliqui ‘com tracta el govern espanyol la memòria històrica’, o bé ‘què diran els europeus’ quan coneguin ‘la magnitud de la discriminació fiscal que ens imposa l’estat espanyol’.
Liderar les regions europees
Junqueras també ha apostat per anar a Europa a ‘legitimar el procés d’autodeterminació’ de Catalunya i ‘definir les bases jurídiques, legals i discursives per defensar l’exercici del dret a decidir’. Mentre Catalunya no sigui un Estat, però, Junqueras ha defensat que també té ‘molt a dir i molt a fer’ a Europa, tot reclamant ‘la plena aplicació del principi de subsidiarietat’.
El candidat d’ERC ha advocat per recuperar ‘els valors originaris del projecte europeu i defensar una Europa en què imperi el confederalisme cooperatiu enfront de l’Europa estatista’. Junqueras creu que el model de l’estat-nació ha ‘fracassat’ i creu que Catalunya ha de ‘liderar el moviment de les regions europees amb poder legislatiu i competències exclusives’.
Sobren experts en alliberament nacional
Junqueras ha assegurat que a Catalunya ‘hi sobren experts en alliberament nacional que, malauradament, encara no han alliberat cap país’ i que, tot i aquests resultats, ‘s’omplen la boca de sobirania i independència’. En una clara referència al candidat de CiU, Ramon Tremosa, Junqueras ha volgut deixar clar que va dir no a l’Estatut i que continua amb la mateixa posició. Tremosa va ser crític amb el pacte Mas-Zapatero.
El candidat republicà ha estat crític tant amb el paper de CiU com el del PSC en el debat estatutari, uns per ‘afaitar-lo a quatre mans’ amb el govern espanyol i als altres per la ‘hipocresia’ d’esmenar el text del 30 de setembre ‘l’endemà de ser aprovat’. Junqueras ha avisat que ‘la propera parada no serà pas l’Estatut d’una comunitat autònoma espanyola, sinó la Constitució d’un nou Estat català a Europa’. A més, ha avisats als dos partits que Catalunya ‘ja ha començat a canviar, de manera que ningú no el podrà governar tot sol’. I ERC, ha assegurat, ‘no defallirà a l’hora d’apujar el llistó de l’exigència’. Junqueras creu que n’hi ha que ‘somien una casa gran enmig d’una Catalunya pura i petita, i d’altres que debaten si han de servir el país o bé si han de servir el projecte socialista espanyol’.
El Pla Obama i Catalunya
En un discurs on la història ha tingut una clara presència, amb episodis com l’afusellament del president Lluís Companys, Junqueras no ha evitat parlar de crisi econòmica: ‘les receptes que ara ens convenen són les que ha adoptat l’administració Obama, les de l’estímul econòmic i fiscal’. Així, ha apostat per ‘programes d’inversió pública per animar l’economia productiva’.
El candidat republicà ha trobat un punt en comú entre el pla Obama per fer front a la crisi i el que paguen els catalans a l’estat espanyol. Junqueras ha assegurat que el pla del president nord-americà costa a cada ciutadà dels EUA uns 3.000 dòlars, mentre que el dèficit fiscal anual amb l’Estat de cada català és de ‘gairebé 3.000 euros’. ‘Cada any els catalans financem un pla Obama a l’estat espanyol, del qual a nosaltres no ens en toca ni una trista engruna’, ha assenyalat.
