Els veïns i l’associació EXGAE denuncien que l’SGAE ha pogut fer la operació perquè és ‘opaca’ amb els seus propis associats, que no poden decidir com es gasten els diners de la Societat General d’Autors i Editors. Així, denuncien que l’SGAE ‘destina aquests diners a la privatització i la especulació immobiliària i cultural, de manera que priva a la ciutat d’un equipament pagat amb fons públics’.
Per la xarxa veïnal, ‘és obvi que el futur cultural de Barcelona no pot ser representat per la SGAE’, i per això exigeixen que l’equipament passi tant aviat com sigui possible a la titularitat municipal, gaudint d’un model de gestió cívica i compartit entre entitats i artistes de Ciutat Vella.
Evitar que es convertís en un prostíbul
Des de l’Ajuntament de Barcelona, el responsable de Cultura, Jordi Martí, ha defensat la cessió a l’SGAE i l’anterior expropiació perquè així van evitar que la sala es convertís ‘en el major prostíbul de la ciutat’. L’Ajuntament també ha volgut deixar clar que la seva participació en la reconstrucció del teatre és dins el 20% del pressupost que provindrà d’ajudes institucionals.
El primer espectacle, ‘Poema del cante jondo en el café de Chinitas’, és obra de la balladora Cristina Hoyos, curiosament la vicepresidenta de la SGAE.
