El passat dilluns dia 8 d’octubre es feia pública la decissió del premi Nobel de medicina d’enguany, que recau sobre tres investigadors: Mario Capecchi (nascut a Itàlia però amb ciutadania d’Estats Units), Martin Evans i Oliver Smithies (ambdós britànics, encara que el segon viu també als Estats Units).
Tots tres científics, que ja havien rebut premis de forma conjunta anteriorment, han centrat els seus estudis en la creació de ratolins modificats genèticament.
Aquesta tècnica es basa en insertar una seqüència d’ADN extra (anomenada vector) enmig d’un gen propi del ratolí, impedint que aquest darrer s’expressi correctament. Així, obtenim un model animal viu que no expressa un o més dels seus gens. Són els coneguts com a ratolins knock-out i avui en dia són la base de l’estudi per a conèixer la funció de nombrosos gens en el desenvolupament, fisiologia i patologia animals.
Els ratolins knock-out s’obtenien fins fa ben poc mitjançant la injecció del vector al nucli en un estadi molt primerenc de l’embrió de ratolí. Tot sovint la seqüència injectada no s’integrava a l’ADN del ratolí i senzillament es perdia o bé s’integrava en una regió del genoma sense repercussió, de manera que la eficàcia de la tècnica era força baixa.
Gràcies a la utilització conjunta de les tècniques posades a punt per aquests investigadors per separat, s’ha pogut incrementar notablement la eficàcia a l’hora d’obtenir ratolins modificats genèticament. Actualment s’obtenen cèl•lules mare d’embrions d’un ratolí sa a les que s’injecta el vector. Altre vegada, unes poques d’elles insertaràn el transgen allí on ens interessa però en aquest cas, degut al potencial de les cèl•lules mare, el que es fa és cultivar aquelles que ens interessen per a posteriorment injectar-les en embrions de ratolí sans.
Els embrions obtinguts són transferits a una femella de ratolí en l’estadi adient per a que es produeixi una gestació. Els ratolins nascuts com a resultat d’aquesta transferència seràn ratolins amb una part de les cèl•lules amb la dotació genètica normal de ratolí i una part de cèl•lules amb el vector afegit (anomenat ratolins quimèrics). En el moment en què siguin sexualment actius i s’aparellin amb un ratolí sa, part de la seva descendència portarà el vector integrat en totes les cèl•lules del seu organisme.
Aquesta tècnica està essent de gran utilitat per a l’estudi d’enfermetats d’orígen genètic com el síndorme de Lesch-Nyhan, la fibrosi quística, diferents patologies cardíaques hereditàries o altres enfermetats d’orígen més complexe, com la hipertensió o el càncer.
No obstant, com veiem després de descriure la tècnica, probablement el terme ratolins de disseny que s’ha utilitzat mediàticament és poc apropiat i quelcom sensacionalista, donat que permet modificar (i sovint tan sols anul•lar) un gen determinat dels aproximadament 30.000 que conformen el genoma, d’una manera força poc dirigida i on l’atzar té un pes específic important.
Benvinguda sigui aquesta mediatització en tant en què permeti divulgar un avenç científic, però cal anar en compte a l’hora d’emprar expressions mediàtiques perquè poden donar lloc a confussió i polèmiques innecessàries a la opinió pública.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
