En aquest context els promotors del manifest Crida a la Unitat Popular, per la terra el treball i la llibertat, el regidor de la CUP de Cardedeu Carles Roca, l’historiador i membre de la CUP d’Arenys de Munt Agustí Barrera, l’excoordinador d’Unió de Pagesos Pep Riera i els activistes ecologistes Joan Manel Martín i Josep Pàmies, amb el suport d’altres regidors de la CUP, l’Entesa pel Progrés Municipal i exregidors d’ICV, es reuniran la setmana vinent per prendre la decisió de tirar endavant la candidatura amb altres formacions i plataformes o bé renunciar-hi davant la manca de predisposició de la CUP, que representaria el gruix de l’espectre polític que pretendria abastar aquesta nova opció parlamentària. En aquesta línia, la Crida i Revolta Global-Alternativa Anticapitalista ja van fer públic un preacord per ‘establir els mecanismes per configurar una única llista al Parlament conjuntament’.
Roca sosté que un terç del consell polític d’aquest dissabte va donar suport a la Crida i que algunes assemblees locals han demanat adherir-s’hi en bloc, opció que per ara han declinat per evitar conflictes amb la CUP.
Un ‘no’ reiterat
La CUP va intentar cloure l’intens debat sobre la conveniència del salt al Parlament en l’assemblea del juny de 2009, després de molta discussió. Tot i això, part de la militància no es resigna a poder votar una candidatura del denominat independentisme revolucionari a les properes eleccions. Els impulsors del manifest s’aferraven a la possibilitat de donar suport a una llista independentista i d’esquerres que s’havia acordat a Girona.
Després de la presentació del manifest, la CUP va afanyar-se a desmarcar-se’n fixant els seus propers objectius en les eleccions municipals de 2011, tal i com ja havien fet palès a Girona. El secretariat nacional deixava clar que ‘no forma part d’aquesta iniciativa ni hi està associada’ i va declinar valorar la iniciativa fins el consell polític del 29 de maig.
Tot i que la resposta no va ser definitiva i es va emplaçar al consell polític extraordinari d’aquest dissabte per acabar de segellar la decisió, el 29 de maig ja va ser un revés important per als impulsors del manifest. La coincidència de les sigles de la Crida a la Unitat Popular amb les de la formació i que els regidors que hi donen suport ho facin com a càrrecs de la CUP sembla no haver estat ben vist per la resta de militants. És per això que, a banda de negar-se a donar suport al manifest, es va aprovar una resolució que demana als càrrecs electes que no utilitzin la seva condició de militants de la CUP per donar-hi suport si, a títol personal, volen adherir-se a la Crida.
