Els referèndums d’autodeterminació proposats pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, per al 25 d’octubre del 2008 i pel vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, per al 2014 ‘definitivament podrien funcionar’ i ‘resoldre el problema català i basc’. Ho defensa el president de Spirit, el partit nacionalista flamenc, liberal progressista, soci d’Esquerra Republicana, Eusko Alkartasuna i el Bloc Nacionalista Gallec al partit Aliança Lliure Europea. El líder del Vlaams Belang, un altre partit flamenc, però en aquest cas independentista d’extrema dreta, també va donar suport al plebiscit de Carod el passat 19 de setembre, en declaracions a l’ACN.
Crida catalans, bascos, escocesos i flamencs a sumar esforços
Lambert defensa que ‘és molt important que catalans i bascos estiguin directament representants en la presa de decisions de la UE’ i no hagin de seguir ‘passant per Madrid per poder venir a Brussel·les’ a defensar un posicionament. El senador belga atribueix ‘la crisi que actualment pateix la UE’ al fet que ‘alguns grans estats, com França, el Regne Unit o Alemanya, es pensen que governen el món, que són els únics líders’ a Europa. El president de Spirit reivindica ‘reformar l’actual mecanisme de presa de decisions de la Unió perquè sigui plenament democràtic’, que el Parlament Europeu tingui ‘total poder’ i que es creï un nou ‘senat de les regions i les nacions de la Unió’, en què catalans i flamencs tindrien ‘representació directa’. ‘Això també afavoriria els estats petits, com Dinamarca, Finlàndia, els estats bàltics i els nous de l’est, que se senten en inferioritat’, argumenta Lambert, que ha fet una crida a ‘catalans, bascos, escocesos, gal·lesos i flamencs’ a treballar plegats per aconseguir-ho.
El Vlaams Belang, com Carod i Ibarretxe, també vol celebrar un referèndum d’independència a Flandes, però per Spirit aquesta ‘no és la millor solució per a Bèlgica’. Lambert no defensa la independència unilateral de Flandes, sinó que és partidari de negociar amb Valònia una ‘reforma en profunditat’ de Bèlgica per donar ‘més autonomia encara’ a la comunitat flamenca, amb ‘competències com la gestió tributària i financera i la salut pública’. ‘És erroni preguntar-se si Bèlgica no seguirà existint d’aquí a algunes setmanes, mesos o anys’, defensa Lambert, que lloa la descentralització política de l’estat en els últims 40 anys. ‘El 1970 encara érem un estat unitari, tot es decidia des de Brussel·les’, ha recordat en una entrevista a l’ACN, mentre que ‘ara les dues comunitats són totalment responsables de l’educació, la construcció de carreteres, les polítiques de medi ambient i els seus propis pressupostos’.
‘Qui gasta els diners també els ha de guanyar’
Lambert critica que la gestió tributària, la recaptació dels impostos, encara sigui federal i es decideixi a Brussel·les i Flandes, més rica que Valònia, que té taxes d’atur més elevades, no pugui decidir sobre les sexes taxes. ‘Això no m’agrada, una bona política és aquella en què qui gasta els diners també els ha de guanyar, hem de poder decidir com gravem la nostra gent’, reclama el líder de Spirit. Lambert es compromet a, si Flandes té autonomia tributària, ‘no oblidar la solidaritat’ amb Valònia. ‘Estem totalment a favor de la solidaritat, no volem deixar abandonada la part francesa, així com seguirem pagant per ajudar les regions més pobres de la UE’, assegura Lambert.
Spirit es presenta a les eleccions belgues en coalició amb el partit socialista flamenc, l’SP.A. Lambert, que és senador, va ocupar en els darrers comicis el segon lloc de la candidatura conjunta, que va obtenir un 16,2% dels vots totals a Flandes. Spirit es defineix com a progressista, liberal d’esquerres, i prové d’una escissió de l’antiga casa comuna del nacionalisme flamenc, Volksunie, partit desaparegut el 2001. De fet, el Vlaams Belang –abans Vlaams Blok, il·legalitzat per xenòfob– també prové d’una escissió anterior del Volksunie. Lambert nega que el Vlaams Belang sigui un partit independentista, ‘sinó una formació racista, d’extrema dreta’.
