Les darreres incorporacions de càrrecs de confiança del Govern d’Artur Mas han fet un gir cap als plantejaments més unionistes que fan de difícil combinar amb els homes forts de Palau de marcat caràcter sobiranista -Francesc Homs, Germà Gordó i Jordi Cuminal, entre d’altres- que custodien fins ara el President.
Entre les cares noves s’han convertit en controvertits els fitxatges provinents del PP, com Susana Bouis, delegada del govern espanyol a Catalunya en l’última legislatura d’Aznar en substitució de Júlia García Valdecasas; Juan Prat, el representant del govern espanyol a l’OTAN durant la guerra de l’Iraq i íntim de Vidal-Quadras, i Josep Martí que serà l’encarregat de dirigir la comunicació de l’executiu d’Artur Mas.
El pensament de Martí, que va ser director de comunicació a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona va estar situat també a l’òrbita del PP i proper al catalanista Josep Piqué, ha quedat recollida per bé o per mal en el llibre Ets de dretes i no ho saps. Qui haurà d’ocupar el lloc de David Madí s’escandalitzava per la visita de Mas al notari per certificar la distància amb el PP i es lamentava que CiU hagués deixat ‘òrfena’ la dreta a Catalunya amb l’aposta d’aglutinar el nacionalisme amb la Casa Gran del Catalanisme en lloc de debatre sobre el model i els valors de la societat. Martí veia en Unió allò que hauria de ser, al seu entendre, Convergència Democràtica.
Amb aquestes noves incorporacions l’organigrama de Govern ha quedat configurat per una autèntica coctelera amb pesos independentistes i contrapesos unionistes, una combinació que garanteix a Artur Mas poder fer la viu-viu i jugar a contentar totes les ànimes que ha aconseguit aplegar la federació nacionalista. Els nous fitxatges, òviament, li permetrà tenir uns interlocutors de luxe davant d’un eventual retorn a Moncloa del Partit Popular després de les eleccions estatals de març de 2012.
