Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Els estudiants catalans també suspenen en matemàtiques i comprensió lectora

Els catalans també suspenen en matemàtiques i comprensió lectora, dos indicadors que s’inclouen en l’informe triennal del Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants (PISA) presentat ‘oficialment’ aquest dimarts a Barcelona. Xifres que se sumen a les publicades la setmana passada en què es constatava un empitjorament de l’alumnat català en coneixements de cultura científica. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha dit que aquestes dades són ‘coherents’ amb un país ‘canviant en termes qualitatius i quantitatius’, tant pel que fa al creixement de la població i el seu moviment, com per la seva diversitat. I ha afegit que ‘hem estat capaços d’encaixar’ la complexitat derivada d’un ‘notable’ canvi econòmic, sociològic i cultural.

Redacció
Redacció 05/12/2007

D’aquesta manera, els resultats globals en matemàtiques situen l’alumnat de 15 anys de Catalunya amb una puntuació de 488 punts, deu per sota de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), tot i que vuit punts per sobre de la mitjana estatal. A més, el 70,9% de l’alumnat de 15 anys de Catalunya se situa en un nivell competencial intermedi i un 8,1% en el nivell superior, mentre que un 21% es troba en un nivell inferior.

D’altra banda, Catalunya rep una puntuació mitjana en comprensió lectora de 477 punts davant dels 492 de l’OCDE, mentre que la mitjana estatal és de 461 punts. De la mateixa manera que en l’àmbit de competència matemàtica hi ha poc alumnat situat en els nivells de competències més alts, i en canvi, hi ha més d’un 20% en els nivells més baixos. Així, un 58,7% se situa en el nivell intermedi; un 20,2% en el superior i un 21,2% en l’inferior.

Maragall ha explicat que les dades mostren un grau d’equitat situat en els nivells baixos, ‘equitat de mínims’ ha dit, i a més, ‘una manca d’excel·lència’, amb la qual cosa ja es té ‘clar’ quin és l’objectiu en aquest marc, ‘no augmentar la diferència i distribuir tant l’equitat com l’excel·lència en tot el sistema educatiu’.

Una major inversió no influeix en millors resultats en ciències

L’estudi PISA també avalua com afecten a les habilitats científiques variables demogràfiques, socials, econòmiques i educatives. En aquest sentit, el PISA mostra que a partir de 4.000 euros de despesa per alumne, la inversió educativa del govern no garanteix uns millors resultats acadèmics. El president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joaquim Prats, ha explicat que la inversió no està relacionada amb els resultats educatius. Pel fet que Catalunya, que inverteix 5.661 euros per alumne, se situa al mateix nivell (491) que països com França (495) i Dinamarca (496), que inverteixen més de 7.000 euros per alumne cadascun.

Així mateix, el PISA posa de relleu que els alumnes amb un nivell socioeconòmic més alt obtenen millors resultats i que existeix una correlació entre bons resultats i un alt nivell d’estudis del pare i la mare.

L’informe PISA, promogut per l’OCDE, és una avaluació internacional comparativa sobre coneixements i competències de l’alumnat en què han participat 57 països d’arreu del món. La mostra de l’estudi PISA 2006 a Catalunya ha estat de 1.527 alumnes (784 noies i 743 nois), dels quals el 91% han nascut a l’estat espanyol i el 9% són d’un altre país.