Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Els espanyols a Brussel·les

L’exitosa marxa dels 10.000 a Brussel·les va comptar amb milers de catalans reivindicant l’autodeterminació pels carrers de la capital Europea… i també amb la presència d’algun espanyol fora de lloc. […]

Redacció
Redacció 10/03/2009

L’exitosa marxa dels 10.000 a Brussel·les va comptar amb milers de catalans reivindicant l’autodeterminació pels carrers de la capital Europea… i també amb la presència d’algun espanyol fora de lloc.

Entre els espanyols presents a Brussel·les cal comptar-hi, en primer lloc, els eurodiputats botiflers que van oposar-se a la marxa. Tal com podeu veure a les imatges a continuació [de la fotogaleria de l’Albert], a la manifestació hi eren, ni que fos figuradament, Alejo Vidal-Quadras, aquell que troba ‘provincià’ demanar parlar en català al Parlament Europeu i que va qualificar la marxa de ‘disbarat’ i Ignasi Guardans, el fins ara eurodiputat de Convergència, que en la seva rabieta per no ser elegit per repetir a Brussel·les va mostrar-se en contra de viatjar a Brussel·les perquè una manifestació significaria ‘l’exigència, el mal humor, la protesta, la demanda i la denúncia’.

Els desplaçats a Brussel·les també van veure la curiosa presència d’una xurreria, una paradeta ben típica espanyola,  que va desplaçar la seva caseta ‘Los Churros’ fins a la marxa per tal de fer quatre calerons. En aquest sentit, el xurrer en qüestió va actuar amb un evident esperit català i no va deixar escapar l’oportunitat de fer negoci amb alguns dels afamats 10.000. Com podeu veure a la imatge, però, la caseta està totalment espanyolitzada, ja sigui en la nomenclatura o amb la rojigualda que embolica els xurros al logotip de la paradeta mòbil. També s’ha de dir que arreu de la geografia francòfona hi ha aquestes paradetes que utilitzen ‘Los Churros’ com a reclam per vendre.

La bandera espanyola també va aparèixer de cop i volta davant de la incredulitat de tots els manifestants. A mitja manifestació, a dalt d’un dels balcons que presidien el carrer per on la marxa prosseguia amb bon pas, hi havia una bandera espanyola penjada de forma vertical al vidre d’una de les finestres de la balconada.

Sense dubte, tots els manifestants de forma unànime van començar a xiular. El pas es va aturar i la gent no parava de escridassar el balcó. Els xiulets i els ‘uuhs’ van anar pujant de to. Davant d’allò de cop i volta la bandera es despenjà. Alguns afirmen que la policia va avisar als habitants del pis que si no volien problemes que traguessin la bandera ràpidament. D’altres afirmen que els mateixos crits van acabar per aconseguir aquella petita victòria, pot ser una petita al·legoria?

De totes maneres, per sorpresa de tots, qui la despenjà tenia una pinta de belga que no quadrava. Deuria ser algú poc informat que es pensava que feia bé posant aquella bandera. De fet,quan la va despenjar va dirigir-se al públic amb to xuleta i prepotent, pensant-se ser el protagonista.