El “segrest” del darrer número de El Jueves ha generat un important volum d’informació i anècdotes que ens hem encarregat de recopilar-vos. La decisió de l’Audiència Nacional, lluny de retirar la portada i evitar-ne la difusió, com passava en l’època franquista, ha servit perquè la caricatura dels prínceps “treballant” hagi donat la volta al món. Els temps canvien, i com en el cas de les caricatures de Mahoma, la censura només multiplica brutalment l’abast de la notícia.
Més de cent mitjans d’arreu del món segons Google, com el Times, The Guardian, France 24, l’International Herald Tribune, la BBC o Al Jazzeera han parlat (i publicat) la portada censurada, davant el mutisme de Rajoy i Zapatero, que han fet seguidisme de la corona mantenint un silenci vergonyós davant un atac a la llibertat d’expressió que viola els principis de la democràcia. L’actuació era tant pròpia de la censura franquisme que el jutge va ordenar el segrest de les planxes, quan des de fa prop de vint anys no s’utilitzen planxes sinó fotolits.
Els mitjans més conservadors també se n’han fet ressò, però donant la nota, com ha de ser. Libertad Digital publicava la portada… pixelada, no fos cas que el lector s’escandalitzés o que l’Audiència denunciés als milers de pàgines que publicaven la portada tal com realment és. Podeu veure-la a continuació.
El més curiós del cas és que les denúncies per injúries al rei es posen de manera totalment arbitrària, de manera que es denúncia al diari Deia basc per fer broma sobre el cas Mitrofan però, en canvi, no es denuncia a Losantos quan carrega contra la corona. Aquesta mena d’episodis no fan més que confirmar que l’espanyola és una monarquia totalment antiquada: a la Wikipèdia britànica, sense anar més lluny, la col·loquen directament a l’antic règim.
El vergonyós segrest de El Jueves (segrest? pensen demanar un rescat?) ha recordat els darrers episodis similars, com el tràgic atemptat a El Papus o les censures de El Cocodrilo els 1985 i 1986. Tot i així, no entenem aquesta sobtada mostra de puritanisme. Potser el què ha ofès a la monarquia no era tant la postura com el què la caricatura ironitzava. Sobre el sexe de la reialesa, han recuperat una publicació que data de l’any 1868 i guionitzada Gustavo Adolfo Bécquer on es veu la reina Isabel II copulant, i arribant a practicar al zoofília i tot.
Tot i la difusió per Internet (La notícia ha aparegut a l’índex de notícies mundials Digg i ha estat la paraula més buscada al cercador de blogs Technorati [captura]), hi ha qui intenta fer negoci amb la portada, i els exemplars de El Jueves a la venda a Ebay es cotitzen a més de 30 euros.
Com a curiositat, fa ben poc es va publicar un llibre en català que precisament es titulava “Els borbons en pilotes“, i que mostrava les vergonyes -sexuals i sentimentals- de la família més campechana de Espanya. Parlant de despilotar-se, intencionadament o no, la princesa ja va ensenyar les calces fa uns mesos, molt poc eròtiques, per cert.
Ens acomiadem agraint als companys de El Jueves (que, per ara, tenen el web censurat i no poden donar la seva versió, que directe!cat recollia dissabte) la bona estona que ens han fet passar, amb la portada i amb les reaccions de l’Espanya més rància i la més moderna, que gràcies a Internet s’ha mobilitzat per denunciar el retorn del circ de la censura.
I res millor que tancar aquest punt de mira recorrent al fantàstic humor de El Jueves: Aquí teniu un recull de les portades més polèmiques de la revista, i no podem deixar de referir-nos a la portada de substitució de l’actual ens sembla senzillament fantàstica:
