La consellera de Justícia, Montserrat Tura, creu que la base del model és que tothom pugui disposar d’informació per poder actuar. També ‘tenir polítiques semblants i que el sistema de coordinació i de suma d’esforços perquè tingui resultats favorables’.
Es tracta de tenir informació actualitzada per saber si la persona està ‘en règim tancat i no surt, si ha de sortir un cap de setmana i els cossos de seguretat han de conèixer que estarà lliure’. Un cop surtin de la presó, es tindrà constància si han seguit els cursos que se’ls ha impartit per canviar la seva conducta, i per tant, el risc de reincidència que tenen.
En resum, ‘s’ha de partir de disposar d’informació i disposar de sistemes de valoració no només de la gravetat sinó també el risc de repetició d’aquesta violència un cop finalitzada la condemna’.
‘Sumar esforços sempre és bo’, ha destacat la consellera. Les xifres ‘no ens acompanyen’, ha lamentat la consellera, encara que ‘sense aquestes actuacions encara pitjor’. Es tracta de trencar amb el ‘concepte atàvic’ en que les dones són ‘propietat’ d’un home.
Per la seva banda, el secretari d’Estat, Antonio Camacho, ha assegurat que la violència de gènere és un dels principals reptes dels dos governs. Aquest mètode ‘permet tenir bona informació del fenomen i de les víctimes i avaluar el risc, en algunes circumstàncies cada 72 hores’.
Per Camacho es tracta de fer un ‘esforç totalment necessari’. ‘Si la violència es reprovable encara ho és més en l’àmbit de la violència de gènere’, ha assegurat.
Es busca amb aquest model és tenir tota la ‘informació que es posa a disposició de tots els que estan integrats en el sistema perquè tots ens hi puguem afrontar’. Actualment més de 100.000 dones estan dins el pla de seguiment.
