Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

El Tribunal Suprem espanyol absol Núria Pòrtulas

El Tribunal Suprem espanyol corregeix la sentència de l’Audiència Nacional espanyola que va condemnar la gironina Núria Pòrtulas per un delicte d’intent de col·laboració amb organització terrorista a dos anys i sis mesos de presó. El Suprem l’absol perquè creu que resulta ‘realment paradoxal’ que l’Audiència Nacional espanyola la condemnés per unes sentències italianes que absolien la seva parella, Juan Antonio Sorroche, d’aquest delicte. L’alt tribunal considera que ‘queda clar que no està provat que l’acusada hagi contactat amb un grup o organització terrorista ni que hagi intentat col·laborar amb un grup d’aquesta naturalesa, sinó que el que va contactar amb un amic que es dedicava a realitzar actes incendiaris amb fins terroristes’.

Redacció
Redacció 11/06/2010

El Tribunal Suprem ha estimat parcialment un dels motius de cassació presentats per la defensa i un altre en la seva totalitat. La defensa va recórrer la sentència condemnatòria de l’Audiència Nacional espanyola per entendre que no havia concorregut prova de càrrec suficient fonamentalment sobre la vinculació de l’acusada amb un grup anarquista que ha participat en actes de sabotatge a Itàlia. La defensa de Pòrtulas qüestionava que les persones que se citen en la sentència formin part d’un grup terrorista, tal com es consigna en el relat de fets provats, doncs l’única prova és una sentència d’un Tribunal de Trento que absol a la persona que apareix vinculada a l’acusada, Sorroche Fernández, d’un delicte d’associació subversiva.

Pel Suprem cal ‘atorgar summa rellevància al fet que els tribunals italians diguin que si és cert que va realitzar alguns actes canalitzats en el concepte d’actes terroristes, però que no consta en canvi la seva integració en una associació subversiva’.

L’absolució de la seva parella, clau

Per aquest motiu l’alt tribunal considera ‘realment paradoxal’ que l’Audiència Nacional espanyola utilitzi aquestes mateixes sentències per fonamentar l’existència d’un grup terrorista italià on estaria integrat l’amic de l’acusada, ja que en elles ‘s’argumenta i es decideix en un sentit contrari al que recull la sentència de l’Audiència Nacional’.

En resum, explica la sala, ‘queda clar que no està provat que l’acusada hagi contactat amb un grup o organització terrorista ni que hagi intentat col·laborar amb un grup d’aquesta naturalesa, sinó que el realment acreditat és que va contactar amb un amic que es dedicava a realitzar actes incendiaris amb fins terroristes’.

En segon lloc, l’alt tribunal també assumeix la tesi de la defensa que en el recurs argumentava que Pòrtulas no s’havia integrat a cap grup terrorista perquè no es tracta d’una organització qualificable com a tal perquè cap de les persones que se citen en ella han estat jutjades com terroristes a l’estat . Tampoc, assegura la defensa, consta a la sentència l’existència d’un grup amb les característiques que ha de tenir una organització d’aquesta naturalesa: permanència o estabilitat del grup, articulació de forma jeràrquica o disciplinada, de caràcter armat i amb caràcter suficient per a generar terror.

En aquest cas ‘no consta’ que la persona que contactava amb l’acusada, Juan José Serroche, estigués integrada en un grup o en una organització terrorista. En la causa no figuren elements probatoris que ‘evidenciïn que estigués integrat en un grup format per una pluralitat de persones que es trobessin vinculades entre elles per relacions de jerarquia i subordinació’, conclou la sala.

No pot per tant el Tribunal Suprem compartir l’argument de la sentència d’instància quan afirmava per a sustentar la condemna de l’acusada que Juan Antonio Sorroche i els tres companys italians ‘formen part d’un grup amb estructuració horitzontal i no jerarquitzada, el que no impedeix la seva consideració de terrorista, per les accions que cometen i els resultats que provoquen’.

No hi va haver col·laboració

El Suprem ha dit que aquest extrem no s’ha acreditat com a cert i de ser-ho tampoc seria ‘suficient per a condemnar a l’acusada com col·laboradora d’un delicte de terrorisme, ja que la seva col·laboració es referiria sempre a una actuació terrorista subsumible en l’art. 577 del Codi Penal, precepte que queda fora del delicte de col·laboració amb actes terroristes, doncs es refereix sempre a persones que actuen en grups, bandes o organitzacions estructurades i jerarquitzades, i no a subjectes que actuen individualment o fora d’un grup’.

La sentència del Tribunal Suprem que té com a ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro no ha acceptat la resta de motius de cassació presentats per la defensa de la gironina. En primer lloc la defensa considerava que la intervenció policial amb motiu de la detenció de l’acusada havia vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties i també el dret a la intimitat.

La Sala no ho accepta perquè ‘sí existeix una habilitació legal específica que faculta a la policia per a recollir els efectes, instruments i proves del delicte i posar-los a disposició judicial, i per a practicar les diligències necessàries per a l’esbrinament del delicte i el descobriment del delinqüent’.

Afegeix el Suprem que ‘el fet que fossin trobats uns pasquins d’índole subversiu aportaven indicis d’una activitat delictiva de certa entitat que justificava la recollida dels instruments i efectes que poguessin trobar-se relacionats amb la mateixa’.

L’Audiència Nacional espanyola va condemnar a Núria Pòrtulas Oliveras, en sentència dictada el 29 de juliol del 2009, com autora d’un delicte d’intent de col·laboració amb organització terrorista, a les penes de dos anys i sis mesos de presó, multa de nou mesos, amb una quota diària de tres euros.

Pòrtulas estava acusada d’intentar col·laborar amb una associació subversiva i de fins terroristes d’índole anarquista que es troba situada a Itàlia, preparant dades relatives al director del Centre Penitenciari de Girona i a la localització i mesures de seguretat de les dependències situades a Girona del Departament de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Treball i Assumptes Socials i els Serveis Territorials de Justícia.

La CUP felicita a Pòrtulas i denuncia el ‘periple repressiu’ al qual ha estat sotmesa

La militància de la CUP de Girona ha mostrat la seva felicitat arran de la resolució del Tribunal Suprem espanyol, que absol Núria Pòrtulas d’una sentència que el portaveu de la formació a la ciutat, Jordi Navarro ha titllat de ‘surrealista i basada en cap prova’. La CUP insta ara a l’entorn militant de Pòrtulas a continuar denunciant la legislació antiterrorista espanyola, que és de les ‘més retrògrades i injustes d’Europa, i que s’usa amb fins polítics per anul·lar la crítica radical’.