Aquesta decisió de la Sala 61 del Suprem arriba després que els membres de D3M i Askatasuna poguessin presentar les seves al·legacions fins a les dues del migdia d’aquest diumenge. En principi, el TS s’havia de pronunciar la mitjanit de dissabte, com a màxim, però va decidir prorrogar 24 hores la seva deliberació per tal de donar temps a la defensa de les candidatures basques i perquè no es trobessin en una situació ‘d’indefensió’. Askatasuna va registrar una petició de pròrroga per preparar millor les seves al·legacions quan faltaven deu minuts per a la una de la matinada del dissabte.
La defensa va voler fer constar la seva disconformitat sobre el termini legal que disposava, ja que algunes de les persones que van declarar davant del jutge Baltasar Garzón el divendres, havien de tornar després al seu lloc d’origen, a 400 quilòmetres de distància. Garzón, que va disposar llibertat sense fiança per a tots els membres de les llistes que van passar per l’Audiència Nacional, va ajornar la seva decisió sobre la suspensió de les activitats de les dues formacions fins dimarts, per tal de no interferir en la resolució del Suprem d’aquest diumenge a la nit.
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van demanar aquesta setmana l’anul·lació de les llistes perquè no es puguin presentar a les eleccions basques de l’1 de març, a més de l’embargament de les seves seus i del seus comptes durant cinc anys per considerar D3M i Askatasuna successores de les llistes de l’esquerra abertzale acusades de pertànyer a l’entorn d’ETA i il·legalitzades anteriorment.
L’escrit d’impugnació que la fiscalia general de l’Estat sostenia en l’argument que tant D3M com el partit polític Askatasuna van néixer com a ‘fruit de l’impuls i planificació de l’entorn ETA-Batasuna per estar present en aquestes eleccions’. Amb aquesta finalitat, es va dissenyar D3M, segons la fiscalia, una ‘candidatura contaminada’ en format d’agrupació d’electors. La segona candidatura, Askatasuna, hauria ‘intentat desvincular-se’ de l’entorn d’ETA mitjançant la configuració de llistes amb persones sense trajectòria política relacionada amb formacions il·legalitzades.
Segons els magistrats, ETA havia creat una estratègia de dues direccions amb D3M i Askatasuna. Aquesta darrera formació amb llistes ‘netes’ és a dir amb candidats sense ‘vinculacions subjectives directes amb els partits polítics il·legalitzats’. En contrast amb les ‘ostensibles vinculacions amb els partits il·legalitzats’ de D3M que havien de ‘conduir a la seva anul·lació’. És a dir, amb la presentació de llistes de candidats ‘contaminades’ al costat d’unes altres que no ho estan.
