Els demandants al·leguen que l’alt tribunal no ha respectat el principi d’imparcialitat judicial que reconeix la Carta Europea dels Drets Humans. La demanda, feta pública aquest dijous a Barcelona, raona que el TC ‘està polititzat i té magistrats parcials’ i que va actuar amb un ‘retard injustificat’ en dictar la sentència. Els demandants han estat assessorats, entre d’altres, pel constitucionalista francès Bertrand Mathieu, qui, en declaracions a l’ACN, ha argumentat aquest dijous que la presumpta imparcialitat del TC i el retard de quatre anys en emetre la sentència són motius que es poden al·legar a l’hora de fer el recurs contra la sentència.
Segons les normes del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, els recursos poden ser presentats per persones ‘individuals’, per ‘organitzacions individuals’, com ara una ONG o una organització civil, o per un ‘estat’. Segons aquestes premisses, l’associació El Matí pot presentar una demanda, però no ho pot fer, per exemple, el Govern o el Parlament -institucions impulsores de l’Estatut-, ja que ni són particulars ni són ‘estat’, segons els experts.
El precedent d’Ibarretxe
Una de les dificultats amb què es pot trobar el recurs de l’associació El Matí és que els demandants podrien no ser considerats com a afectats. Així, es podria repetir el cas de la consulta independentista que impulsava d’aleshores lehendakari Juan José Ibarretxe a Euskadi. Llavors, el tribunal europeu no va admetre a tràmit la demanda d’un grup de ciutadans i del mateix PNB contra l’anul·lació de la consulta.
Amb tot, els demandants han explicat aquest dijous que, com a persones físiques, ells estan legitimats a presentar la demanda perquè van intervenir de manera indirecta en l’elaboració de la norma, ja que es va votar en referèndum.
Un tribunal que no es pronuncia sobre l’organització interna dels estats
És poc habitual que el tribunal d’Estrasburg es pronunciï sobre decisions judicials sobre l’organització interna dels estats. De fet, segons experts consultats per l’ACN, el tribunal internacional només es podria pronunciar sobre aspectes relatius al procés judicial -com la parcialitat o el retard-, però no sobre els articles retallats de l’Estatut o sobre la distribució de competències dins l’Estat.
Sí que és més habitual que el tribunal europeu es pronunciï sobre sentències a particulars afectats per decisions de corts del seu país i que han esgotat totes les instàncies judicials a l’estat. Un dels darrers casos és el d’una dona amb càncer a qui se li va impedir que avortés a Irlanda. Estrasburg va concloure que Irlanda no havia respectat la intimitat i els drets familiars de la dona i que el seu embaràs podria haver suposat una recaiguda del càncer.
