Aquest divendres s’ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. A un dia de la manifestació convocada per Òmnium Cultural contra el fallo dels magistrats, els retalls que s’havien anunciat fa unes setmanes ha vist avui la llum en les més de 800 pàgines que conté la sentència. Els jutges han notificat a les parts -Generalitat i Parlament de Catalunya, govern central i el Partit Popular- els arguments jurídics per anul•lar-ne 14 articles i reinterpretar-ne 23 i 4 disposicions més, i després han penjat el document sencer al seu web. En aquesta sentència s’hi inclouen els vots particulars dels 4 magistrats conservadors i també un cinquè vot particular, el del magistrat català Eugeni Gay, que manifesta la seva disconformitat amb el rebuig al concepte de “nació” que es fa en el preàmbul del text de l’Estatut.
La llengua
El Tribunal Constitucional (TC) dóna un valor no equivalent al deure de conèixer el català al de conèixer el castellà. En la sentència sobre l’Estatut, els magistrats consideren que el deure de conèixer el català ‘no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat’, tal com sí determina del castellà la Constitució, sinó només com un deure ‘individualitzat i exigible’. A més, el Constitucional declara inconstitucional que el català sigui ‘preferent’ en les administracions públiques i els mitjans de comunicació, ja que ‘implica la primacia d’una llengua sobre una altra’, i ‘imposa’ així ‘el català sobre el castellà, en perjudici de l’equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials’.
En aquesta línia els magistrats han conclòs que el català no pot ser la única llengua vehicular a l’escola. L’article 35 sobre els drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament i en l’anàlisi del 6.1. ‘El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament’, s’assegura en la resolució. El Constitucional constata que l’estatut ‘omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent’, però deixa clar que ‘amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament’.
Terme Nació
El terme no està inclòs dins de l’Estatut, ja que la sentència informa que la única nació que hi ha és la ‘espanyola’. El Tribunal Constitucional diu també que es inadmissible la utilització del terme ‘nacional’ en referència a Catalunya
La sentència assenyala també que el terme ‘nació’, inclòs en el preàmbul, pot originar ‘equívocs i controvèrsies’ en ‘l’ordre propi de la raó política’. En la resolució es diu que no tenen eficàcia jurídica les referències a ‘Catalunya com a nació’ i ‘la realitat nacional de Catalunya’, element que també es recull en els fonaments jurídics de la sentència. A més, es destaca que la interpretació del preàmbul ‘mai podrà imposar-se’ a ‘l’autoritat interpretativa’ del TC.
Els drets històrics i els símbols només són constitucionals si s’entenen com els d’una ‘nacionalitat’. La sentència avala la constitucionalitat dels articles 5 i 8 de l’Estatut de Catalunya, sobre els drets històrics i els símbols nacionals, però adverteix que només superen aquest sedàs si s’entén que els drets històrics no fonamenten l’autogovern de Catalunya al marge de la Constitució espanyola ni s’equiparen als dels territoris forals, i els símbols es consideren com a propis d’una ‘nacionalitat constituïda com a Comunitat Autònoma’, i per tant deixant el concepte ‘nacional’ ‘sense eficàcia jurídica’
El TC recorda que ‘els termes nació i realitat nacional referits a Catalunya utilitzats al Preàmbul no tenen eficàcia jurídica interpretativa’ i per tant els símbols de Catalunya ‘són propis d’una nacionalitat, sense pretensió d’entrar en competència o contradicció amb els símbols de la Nació espanyola’
La relació entre el govern català i el govern espanyol
La sentència també acota la bilateralitat entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol, sempre que es tingui en compte que l’Estat sempre està per sobre de les comunitats autònomes.
La funció del Síndic de Greuges de supervisar l’activitat administrativa autonòmica amb ‘caràcter exclusiu’ desapareix de l’estatut perquè el TC considera que envaeix les competències del seu homòleg estatal. L’article 54 de la constitució espanyola diu que ‘el Defensor del Pueblo podrà supervisar l’activitat de l’Administració’. Els magistrats del TC interpreten que el terme ‘Administració’ no es delimita únicament a l’Administració Central de l’Estat i, per tant, l’administració catalana també hi té cabuda. D’aquesta manera, Síndic de Greuges i Defensor del Pueblo tindran les mateixes competències pel que fa a les institucions catalanes en la seva missió.
