Mitjançant aquesta maniobra, el PP busca contrarestar la recusació de Jorge Rodríguez-Zapata i Roberto García Calvo, i així ho ha expressat clarament Eduardo Zaplana que ha assegurat que aquesta nova mesura és un efecte de les recusacions del govern espanyol. El PP tracta d’evitar que s’imposi el ‘sector progressista’ en els recurs del PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que permet que la presidenta, Maria Emilia Casas, prorrogui el seu mandat.
El ple del TC va acceptar les abstencions de la presidenta Maria Emília Casas i del vicepresident Guillermo Jiménez en la causa, i per tant, i fins que no va presentar la recusació el govern espanyol contra els dos magistrats, la resolució quedava en mans del ‘sector conservador’ del Ple, que hauria obtingut la presidència i podria anar tombant, una a una, les grans lleis de la legislatura com la Llei d’Igualtat o l’Estatut de Catalunya.
Si progressa el recurs del PP contra la reforma, Casas no podria continuar al capdavant d’aquest organisme mentre els resolen els recursos presentats pel PP contra les principals lleis de la legislatura, un total de 20 recursos d’inconstitucionalitat presentats pels populars, i seria substituïda molt probablement per un magistrat del sector conservador, la qual cosa trencaria l’equilibri de forces actual. Ara la qüestió, una vegada que Casas ha quedat fora, és assegurar-se una majoria suficient, per part d’un sector o un altre, perquè les votacions tinguin un sentit determinat.
Sobre l’argumentari que el PP farà servir per sostenir els motius de les recusacions, Zaplana ha dit que es basarà en ‘motius similars’ als que el govern espanyol va utilitzar en el cas de Zapata i Calvo
Si el PP guanya aquesta nova ofensiva al Tribunal Constitucional, l’organisme es quedarà sense quòrum per maniobrar i el tribunal no podrà prendre decisions. Seria per tant, un bloqueig que per aquesta falta de quòrum impediria tractar les dues recusacions del govern espanyol
