Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

El tramvia per la diagonal: la polèmica que s’eternitza

A.G | Cada dia augmenta la polèmica sobre el pas del tramvia per la Diagonal, un debat que arrossega l'Ajuntament de Barcelona des de 2010. Uns diuen que amb autobusos elèctrics s'obtindria un servei similar. D'altres proposen fer un túnel subterrani perquè passi el tram. I molts diuen, simplement, que no fa falta fer res. La unió del tramvia per la Diagonal torna a sortir a la llum després que aquest desembre s'esgotés el termini de sis mesos que s'havien donat els grups municipals per trobar un consens polític sobre la connexió del trambaix i el trambesós per la Diagonal. Sis trobades amb tècnics experts i polítics han estat insuficients per arribar a un acord.

Redacció
Redacció 25/12/2017
L'opció que defensa l'Ajuntament consisteix a fer passar el tramvia per la superfície i que suposaria, alhora, l'expulsió dels cotxes als laterals de l'avinguda Diagonal per tal que el tramvia pugui passar pel mig. Amb la reforma es passaria, per tant, dels 8 carrils actuals als 4 carrils.
 
De fet, a la web municipal sobre el projecte ja apareix el tramvia per la superfície com “l'alternativa escollida”, tot i que no s'ha arribat a cap acord. L'alcaldessa, Ada Colau, va assegurar fa uns mesos que no posarien “un sol raïl sobre la Diagonal sense el consens polític”.
 
Tot apunta que els terminis previstos per l'Ajuntament no es compliran. La previsió tècnica de l'Ajuntament és que el projecte constructiu de la connexió estigui llest l'estiu del 2018, i que, per tant, les obres puguin començar aquell mateix any. En aquest sentit, l'expert en transport i urbanisme, Marc Zañartu, assegura que la proposta “no s'aprovarà mai” en aquest mandat.


Tramvia circulant per l'avinguda Diagonal
(Ajuntament de Barcelona)

 
El tramvia com a “arma política”
 
Zañartu afirma que la qüestió del tramvia és una “arma” política que els partits aprofiten per desgastar l'altre. Segons ell, l'origen de la polèmica recau en el referèndum del 2010, quan el govern de Jordi Hereu fa una consulta sobre la reforma de la Diagonal i la majoria de catalans vota en contra, una decisió marcada pel context de crisi econòmica del moment, apunta l'expert.
 
“Certs partits van interpretar que el no a la reforma era un no al tramvia”, explica l'urbanista. A partir d'aquí, es convertirà en una pilota de tenis que s'aniran llançant els partits municipals. El govern de Trias reforma la Diagonal però no inclou la proposta del tramvia i el govern actual d'Ada Colau impulsa la proposta però “no té l'aritmètica municipal suficient per tenir majoria per aprovar”, sentencia Zañartu.


Gràfic sobre la valoració del tramvia elaborat per l'ATM (Ajuntament de Barcelona)

 
Per on passaran els cotxes?
 
Segons l'estudi informatiu aportat per l'Ajuntament de Barcelona, aquesta reforma absorbiria 14.970 usuaris diaris provinents del vehicle privat en l'intent del govern de Colau de reduir la circulació del transport privat per assolir una ciutat més saludable i equitativa per a tothom.
 
Precisament, aquest és un dels punts que més dubtes generen entre els partits de l'oposició, liderat pel Partit Demòcrata, que es mostra radicalment en contra. El partit defensa que reduir carrils suposarà una saturació de les arteries del voltant. “Parlen d'un caos en el cas que s'eliminin dos carrils que paralitzaria els carrers d'Aragó, Sepúlveda o Diputació”, apunta Zañartu, que desmenteix que això sigui així. “A curt termini pot haver-hi saturació però a llarg termini està demostrat que no perquè el transit s'evapora”, explica l'expert.
 
Zañartu defensa que la proposta d'unir el tramvia per la Diagonal tindria un bon impacte, tot i que recorda, que tampoc és “el gran projecte”. Segons l'urbanista, el tramvia fomentaria l'accessibilitat del transport públic i disminuiria el trànsit perquè es dificultaria l'ús del vehicle privat.


Imatge de la primera opció que es planteja per a la connexió del tram (ACN)

 
La batalla dels estudis tècnics
 
Els partits polítics justifiquen les seves posicions a través dels estudis tècnics. Però, segons l'expert en transport i mobilitat, es fa un ús fraudulent. “Els estudis tècnics han d'ajudar a prendre la decisió, que ha de ser política, però no han de justificar una decisió preestablerta”, afirma Zañartu.
 
En aquest sentit, l'alternativa que proposa el partit liderat per Xavier Trias és l'autobús elèctric, una estratègia d'una “optimisme desmesurat”, segons l'expert, perquè seria inassumible absorbir la capacitat d'usuaris previstos i se saturaria el carril bus de la Diagonal, que de per si “ja és estret”.
 
Per altra banda, la CUP també s'oposa al projecte pel model de gestió del tramvia, que és públic-privat. Els cupaires han advertit que no votaran a favor de cap alternativa que no garanteixi la gestió 100% pública. Tanmateix, C's i PP s'oposen perquè consideren que no és una prioritat. Per la seva banda, ERC defensa l'opció del túnel però apel·la, sobretot, al consens. I el PSC té discrepàncies amb el model proposat per Colau. Un escenari polític que fa impossible el consens i eternitza la polèmica.