Segons el TC res s’oposa a què a ‘efectes estrictament autonòmics’ les províncies catalanes passin a dir-se vegueries, com tampoc res impedeix que en aquest supòsit, els Consells de Vegueria substitueixin les diputacions provincials, ja que l’article 141.2 de la Constitució Espanyola diu que el govern i l’administració autònoma de les províncies han d’encomanar-se ‘a Diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu’ com han de ser els Consells de Vegueria.
La sentència però, remarca que si es substitueixen les Diputacions pels Consells de Vegueria, li pertocarà a la legislació de l’Estat determinar la seva composició i model d’elecció dels seus membres, de manera que la normativa bàsica estatal també haurà de regular les seves competències d’ordre local.
Segons el TC les dues interpretacions tenen ‘en principi’ cabuda a l’Estatut, de manera que serà el legislador del desenvolupament el qui haurà de concretar si la vegueria és una nova entitat local o una nova denominació de província.
Els recurrents però alerten de la inconsitucionalitat de l’incís inicial de l’article 91.4, ‘es regularan per llei del Parlament’, previsió que s’oposaria al que diu l’article 141.1 de la Constitució ja que requereix d’una llei orgànica per a l’alteració dels límits provincials. La impugnació del constitucional es redueix doncs a aquest aspecte, i no s’estén a la regulació per llei del Parlament del ‘desenvolupament del règim jurídic de les vegueries’.
En aquest sentit, els magistrats diuen que si la vegueria fos només la denominació de la província a Catalunya no hi hauria cap tipus d’objecció constitucional per substituir les diputacions provincials pels Consells de Vegueria. Això no obstant, afegeixen que en cap cas, la ‘creació, modificació i supressió, així com el desenvolupament del règim jurídic de les vegueries’ podria regular-se per llei pel Parlament, tal com disposa l’article 91.4.
El TC interpreta aquesta previsió de l’Estatut en el sentit que quan es doni coincidència geogràfica de les províncies amb les vegueries, és faci la simple denominació de vegueria i la creació d’aquesta institució a efectes exclusivament autonòmics, però no la desaparició o supressió o modificació de les províncies, ja que això ‘de cap manera està a l’abast del legislador autonòmic’.
Segons els magistrats del constitucional doncs, el Govern només podrà implantar Consells de vegueria si aquests substitueixen les diputacions els límits geogràfics de les quals coincideixen amb els de les províncies actuals.
