Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

El Constitucional intenta preservar la ‘indissoluble unitat d’Espanya’, alhora que n’expulsa Catalunya

Després de quatre anys d’agonia, el Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha materialitzat aquest dilluns l’esperada retallada de l’Estatut (llegiu la sentència, en pdf). La presidenta del tribunal, María Emilia Casas, ha aconseguit forçar una resolució que retalla fins a 14 articles de la norma catalana i en reinterpreta 27 més. Tot i que en la seva declaració institucional el president del Govern, José Montilla, celebrava que la sentència avala la constitucionalitat de ‘més del 90% del text’ i valorava que no afecta les parts essencials de l’Estatut, de fet la retallada del Constitucional deixa el terme ‘nació’ sense ‘eficàcia jurídica’, anul·la l”ús preferent’ del català a l’adminitració i als mitjans de comunicació públics i deixa les decisions del Consell de Garanties Estatutàries sense efecte vinculant. Entre d’altres, la sentència afecta a la relació de bilateralitat, el finançament, les vegueries i ataca directament la Llei de consultes. Sigui com sigui, la sentència constata que el darrer intent d’encaixar Catalunya a l’Estat espanyol ha estat una via fracassada.

Redacció
Redacció 28/06/2010

Tot i la retallada, el president del Govern, José Montilla, ha valorat que ‘més del 90% del text és constitucional’ i que ‘ens correspon acatar aquesta sentència. Però acatar no vol dir compartir. Ens hem sentit maltractats en aquest procés, però en cap cas ens sentim vençuts’. En aquest sentit, ha afirmat que ‘no renunciarem a res del que s’ha pactat’. Apuntant a negociar amb l’Estat espanyol aquelles competències que el Constitucional ha negat a Catalunya.

Una nació, sense eficàcia jurídica

La sentència manté el terme ‘nació’ al Preàmbul però estableix explícitament que ‘no té eficàcia jurídica’. També manté el català com a llengua vehicular a l’ensenyament però elimina el seu caràcter ‘preferent’ a les administracions i als mitjans de comunicació públics. La majoria dels articles que són declarats inconstitucionals afecten al model judicial català. També elimina el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges i algunes competències en matèria de caixes, i retoca un dels preceptes del finançament.

La sentència subratlla que el preàmbul -on Catalunya es defineix com a nació- ‘carece de eficacia jurídica interpretativa la referencia a Cataluña como nación y a la realidad nacional de Cataluña’. El bloc conservador, amb el suport del magistrat progressista Manuel Aragón, ha estat el que ha aconseguit la majoria en aquesta votació.

La llengua, al punt de mira de la sentència

El Tribunal Constitucional ha decidit anul·lar ‘l’ús preferent’ del català per part de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics. Per una majoria de vuit vots a favor i dos en contra, els magistrats han retocat l’article sis de l’Estatut, dedicat a la llengua oficial de Catalunya. El text establia que la llengua pròpia és el català i, com a tal, és ‘llengua d’ús normal i preferent’ de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació. Ara els magistrats han declarat inconstitucional l’adjectiu ‘preferent’, però no que el català sigui la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

L’apartat 1 de l’article sis de l’Estatut estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i, per tant, llengua d’ús ‘normal i preferent’ de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. És precisament en aquest punt on els magistrats del TC han incidit. En concret, han anul·lat l’adjectiu ‘preferent’, declarant-ho inconstitucional.

El que no han declarat inconstitucional és la part que diu que el català és llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Nova via per minar la llei de consultes

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut reinterpretarà l’article 122, que regula les consultes populars. Segons aquest article, ‘correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució’, que diu que l’Estat té competències exclusives per autoritzar referèndums.

Adéu a les competències del Consell de Garanties Estatutàries

També s’ha eliminat el caràcter vinculant dels dictàmens que el Consell de Garanties Estatutàries prengui en relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut. Des que es va constituir el novembre de 2009, el Consell de Garanties Estatutàries ha emès 11 dictàmens, entre ells el que avala el projecte de llei de les consultes populars per via de referèndum a Catalunya i el projecte de llei del cinema.

Reinterpretació de les vegueries

La divisió de Catalunya en vegueries és un altre dels temes que el Tribunal Constitucional (TC) no tomba però reinterpreta. En aquest sentit, reformula l’article 90 del Títol II, que diu que la vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i que aquesta té personalitat jurídic pròpia. El segon apartat d’aquest article, que també es tornarà a interpretar, diu que la vegueria té ‘autonomia per a la gestió dels seus interessos’. Reformula també l’apartat 3 de l’article 91 que estableix que els consells de vegueria substitueixen les diputacions.

Retocs al finançament i la cistella d’impostos

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut sotmet a interpretació part dels articles que fan referència al finançament de la Generalitat i la cistella d’impostos. Els magistrats han situat aquests dos elements claus per a l’autogovern al bloc d’articles que ‘no són inconstitucionals sempre que s’interpretin en els termes establerts en els fonaments jurídics de la sentència’. En concret, queden sotmesos a interpretació les disposicions addicionals vuitena (cessió de l’IRPF), novena (impostos especials) i desena (cessió de l’IVA) i els apartats 1 i 2, lletres A), b) i d) de l’article 210 de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.

Atac als serveis socials catalans en nom de la solidaritat

El TC també ha declarat inconstitucional l’incís referent a l’esforç fiscal ‘similar’ que han de realitzar les comunitats autònomes per tal d’assolir nivells semblants a tot l’Estat ‘pel que fa als serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar’. Els magistrats han declarat nul aquest incís del punt 3 de l’article 206 de l’Estatut, referent a la Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i solidaritat. L’esforç fiscal mesura el sacrifici econòmic dels ciutadans tenint en compte la pressió dels impostos en relació a la seva renda i l’article anul·lat permetia posar límits a la ‘solidaritat autonòmica’.

Tomba l’exclusivitat del Síndic de Greuges per controlar l’administració catalana

Entre els articles eliminats hi ha el que rebutja l’exclusivitat que l’Estatut atorga al Síndic de Greuges de Catalunya. Es tracta d’un dels principals articles recorreguts pel Defensor del Poble, Enrique Múgica. El TC ha desestimat que el síndic -la mateixa institució que ocupa Múgica a l’estat espanyol- supervisi amb ‘caràcter exclusiu’ l’activitat de la Generalitat.

Adéu a la normativa catalana de caixes

Entre els articles ribotats també hi ha el que fixava les competències de la Generalitat sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvi d’acord amb ‘els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin’ les bases estatals. Aquest incís, que plantejava que la legislació catalana s’adaptarà a uns ‘estàndards mínims’, ha estat declarat inconstitucional i obligarà ara a la normativa catalana a què legisli d’acord amb el contingut de les ‘bases estatals’. El TC també ha aplicat la mateixa doctrina en l’article 126 referit a les competències sobre mutualitats i assegurances i obliga a què l’organització sobre l’estructura de les mutualitats s’adaptarà ara totalment al que digui la llei de bases de l’Estat.

El Govern no podrà regular els tributs dels ajuntaments

El TC també ha eliminat de l’Estatut ‘l’incís’ de l’article 218 que atorgava a la Generalitat la capacitat legislativa ‘d’establir i regular els tributs propis dels governs locals’. L’Estatut admetia aquesta possibilitat en l’apartat 2 d’aquest article, i ho argumentava en tant que la Generalitat té competències en matèria de finançament local ‘en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat’.

L’última instància judicial per als catalans continuarà estant a Madrid

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut ha afectat considerablement els articles referents al poder judicial a Catalunya. El Títol III de la carta catalana havia estat recorregut gairebé per complet, i l’Alt Tribunal ha tombat parcial o totalment fins a sis dels quinze articles, principalment els que dotaven de competències el nou Consell de Justícia de Catalunya, que havia d’estar presidit pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, el segon apartat de l’article 95, que indica que el TSJC és l’última instància judicial a Catalunya, haurà de ser interpretat segons les indicacions del TC.